**** Poseidon, 135m, 6a+, Roca Maura, L'Estartit

12 i 20 de gener del 2013

L'excés d'informació no sempre ens aporta mes felicitat. Avui hem baixat encantats de la vida despres d'escalar una via de la que no teniem cap mena de referencia,  no sabien les dificultats que ens trobarien, ni el material a dur. Per no saber, no sabien ni si estava acabada. 

Fa unes setmanes durant l'intent de la Directa Gresca a la Paret de Roca Maura, ens va cridar poderosament l'atenció unes brillants xapes inox i la gran neteja que s'havia fet paret amunt i com que expressar a traves d'Internet una idea o una pista es public, no va trigar alguna ment inquieta a demanar primer, mes informació i mes tard, en posar data per anar.

En tant sols 5 minuts de còmode aproximació en plantem a la via, aquesta comença a la part mes baixa de la paret, gairebé sota la vertical de les antenes. El primer llarg aprofita en part una antiga linea. Els primers metres ja ens donen mostres del que ens espera d'ara endavant, un calcari increïble, adherent, punxegut i esquitxat de petits forats. 

L'itinerari no te perduda, ja que esta ben assegurat i va a buscar el millor pany de paret per on la lògica mana. Bona feina dels aperturistes col·locant material de qualitat en un entorn tant proper a mar, tot a base de parabolts inox i algun pito, amb 12 cintes passarem  pero si afegim el Camalot  del nº0,75 o el nº1, ens estalviarem trencar-nos els turmells si fallem al sortir de la R2. Tot i estar totalment equipada, val a dir que els aperturistes han estat un pel catxondos, allunyant una mica just alla on els passatges piquen i obliguen mes.

Tots els llargs tenen el seu punt de pebre, a destacar el segon per la seva qualitat, bellesa i llargada. Tema apart es l'entorn del que gaudirem a les nostres esquenes, amb les Illes Medes, la Gola del Ter, el Castell de Torroella, L'Empordanet.... un desti ideal per l'hivern, inclòs en dies desagradables de tramuntana per la seva privilegiada orientació a sud.

El darrer llarg es la cirereta del pastis, una monolítica placa vertical sobre una roca de tanta qualitat que fins i tot la trobarem excessivament agressiva amb les nostres mans i dits que no ens permetran gaires parades per mirar el terreny a escalar. Segurament sigui el tram mes dur en lliure, pero escaquejable fàcilment pel diedre  mes facil de l'esquerra. Creiem que el grau obligat no passa del V+. Un cop a cim carenejem cap a l'oest i en 15 minuts tornem a estar en el punt d'inici. Sobre la qualitat de la via, nomes un detall... van sortir tant encantats, que als pocs dies tornava a repetir-la amb Laura.

No em puc estar de  dir que el culpable d'aquesta agradable descoberta ha estat en Mohawk. Avui he tingut la satisfaccio de compartir corda en una data tant especial per ell. Despres d'haver estat gairebé un any sense poder escalar aquest "malalt" vertical, tot per culpa de les complicacions en una lesió del genoll. Avui en Mohawk tenia marcat en vermell aquesta data i el somriure que destil·lava mentres s'encordava era digne d'un nen la nit de reis, esperant el seu regal. No cal dir que despres d'aquest llarg paron, va pujar sense el mes minin esforç.

Agrair la bona feina que s'esta fent en els darrers temps pels escaladors locals, recuperant antigues lineas, obrint de noves i equipant i actualitzant les diverses zones d'esportiva dels voltants, petites pero amb prou interes. A l'oficina de Turisme de L'Estartit es poden començar a trobar poc a poc l'info actualitzada de les vies i sectors posats al dia