ad astra per aspera - a les estrelles pel camí més difícil - SENECA

***** Julia, 165m, 6a+ (V+/A1 Oblig.), Puig Campana

dijous, 3 de gener del 2013


Vam sortir tan contents ahir de la Diedros Magicos al Puig Campana que desistim de la nostre idea inicial d'escalar cada dia a una paret diferent d'Alacant. Quan trobes un petit paradís, cal marxar...? la nostra resposta estava clara, no! Esperonats per l'Emili i la Montse que el dia abans també havien baixat encantats d'aquesta línia, ens la recomanen amb delit, serem ben minyons i ens deixarem aconsellar pel seu bon gust vertical, que aquest parell, de pedres entenen una estona llarga.


Nova línia dels Gallego Brothers, ja te nassos el tema, mai havíem fet cap d'ells i 3 de les 4 darreres que hem escalat han estat signades per aquest clan! Via 100% clàssica  fissures i diedres evidents on no regalen ni el grau, ni l'equipament. Avui tocara apretar fort i auto-protegir-nos fins l'avorriment mentre guanyem metres per aquest genial calcari.



Un cop trobem la inscripcio a peu de via, enfilem per un primer llarg que es l'excusa i l'escalfament pel festival que ens espera una mica mes amunt, terreny indefinit i totalment desequipat es el peatge a pagar per arribar al pastis que ens espera d'aquí a una estona.


A partir de la segona tirada comença el festival, un evident diedre rematat per dos curt i intensos sostres, equipament just al punt exacte i que ens faran apretar les dents de valent, darrers metres per una bavaresa fissurada que es faran arribar a la reunio exultants.





Laura enceta el tercer llarg, un inici poc evident que ens duu a una petita panxa obligada i despres terreny mes amable, pero en tot moment aeri i del que gaudirem a fons de la roca i del gest.



Tant sols son 4 llargs, pero el darrer es d'aquells que es recorden durant molt de temps. Segur que molts hem tingut humits somnis libidinosos de com hauria de ser un llarg perfecte, doncs aquest que tenim ara davant nostre inclou tots els ingredients per caure en la mes absoluta concupiscència  Inici en travessa resseguint una bavaresa perfecta i despres un diedre perfecte que cada cop es va posant mes vertical. Gairebé desequipat, pero ratllat pel bell-mig per una fissura que s'ho tragara tot el que li donem. Per una banda ens fara tibar al màxim i per l'altre costat desitjarem que no s'acabi mai. Podria vendre encara mes les seves excel·lències pero crec que res millor que alguna foto per anar salivant....






Avui portem horari de turista i la nit encara cau massa aviat, optem per baixar directament amb tres rapels ja instal.lats i senyalitzats que en no res ens deixen al terra amb la sensació de deixar enrere una via que recordarem llarg temps.


Via imprescindible. Avui si, sobre excel·lent roca, poc equipada pero en la que no tindrem problemes per auto-protegir-nos. Vam dur joc complert de tascons i Camalots fins el nº3, repetint el nº1,2 i 3.


2 comentaris:

Circo Marco ha dit...

Preciosa y dura vía. Enhorabuena!

josep i laura ha dit...

Cert, preciosa via. En aquesta vam trobar el grau prou encertat, que sigui mes o menys dura tambe dependra de la nostre pericia amb l'autoproteccio i el coco que tinguem per escalar terreny vertical per on no brillen gaire les xapes.

salut i tapia!