**** Diedre Laffranque, 265m, Vº, Tossal del Molar Gran, Vall de Bessiberris

Divendres, 17 d'agost del 2012

A vegades hi ha petits tresors amagats on cal una dosis extra de paciencia per descobrir-los i que quan desvetlles els seus secrets, aquest et compensan amb escreix  l'esforç invertit. El Diedre Laffranque es una petita joia amagada al fons de la vall de Bessiberris amb tres hores o mes d'aproximacio, pero crec que l'existencia d'aquesta via no es mes que l'excusa necesaria per redescobrir les moltes belleses naturals que amaguen aquesta vall pirinenca. Sortim tard a caminar, quan el sol ja esta de caiguda, primer per una preciosa fageda i despres per boscos de pi negre que guanyen el desnivell amb decisio fins arribar al llac de Bessiberris, personalment sempre he pensat que es un dels mes bonics dels Pirineus i des d'alla veiem brillar amb força, l'estructura metal.lica del refugi lliure, un clar exemple de quina hauria de ser la politica en un futur i deixar d'apostar per els macro-refugis, que d'esperit de muntanya i ecologics tenen poc. Un cop al refugi comprovem amb alegria com nomes resten dues plaçes lliures, les nostres! Nit de muntanya i horaris d'abans..., sopar amb els darrers llums del dia, dormir amb la primera foscor i aixecar-se tant punt clareja.

En menys d'una hora ens plantem sota el peu del evident diedre, de començament suau i indefinit, pero que es una bon escalfament pel que ens espera mes amunt. El dia s'ha aixecat radiant, la seva encaracio a l'est, fa que el seu magnific granit brilli amb força i ens convidi a començar l'espectacle.

El tercer llarg es un diedre, que no es puja en diedre, i una placa magnifica que gairebe no trepitjes en cap moment, llarg de gaudiment on sempre apareix al darrer moment el forat o el canto salvador i on sempre el diedre te una fissura esperant a que la vulguem alimentar. Al tram final del llarg, despres d'un clau gairebe invisible, allarguem una mica mes la tirada per una feixa per evitar el tram herbos d'aquesta i muntar una comode R.

Quart llarg sense gaire historia a traves d'una feixa, pero amb bones vistes i on no deixem de mirar com superarem la seguent tirada a traves d'una fissura contundent i obliqua per Camalots del 10 i on les males llengues diuen que no arriba a Vº grau....!!

Efectivament la tirada tot i el seu aspecte tant ferotge te trampa (i no ho dire aqui...) llargs d'aquells que recordes llarg temps i amb un patiment moderat on et pots recrear amb les vistes o fins i tot anar fent fotos al que queda per sota dels peus.

Darrera tirada amb varies variants pero mes val fer servir el sentit comu i  buscar allo evident i facil, mirant de no complicar-se la vida en cap moment. En no res ens ens plantem en aquest avantcim del Tossal del Molar Gran amb el sabor de boca que s'ha fet massa curt tot plegat, pero que ha quedat compensada amb escreix la llarga i magnifica excursio fins aquest raco de mon. 

Aixi ho hem vist nosaltres: