ad astra per aspera - a les estrelles pel camí més difícil - SENECA

Esperó de La Poire, 400m, 6a+, Cambredease, Cerdanya Francesa

dissabte 11 d'agost del 2012


Amb en Pere tornen a aquestes arrogants i oblidades parets, despres que plegats aquest pasat hivern ens fessim un precios auto-regal en forma de preciosa goulotte verge. Mentre aproximem els dos coincidim en no entendre el perque d'aquest oblit estival a aquest temptador circ, ben visible i amb un acces força asequible, coincidim en que un dels motius es la poca i imprecisa informacio disponible. Avui toca la mes classica de totes, el cridaner espero de la Poire (la pera), on no acabem de trobar la justificacio a tan imaginatiu nom.



A peu de paret mirar amunt resulta prou engrescador, granit compacte sense una excesiva verticalitat. Enceto jo la via i als pocs metres la primera al front, roca arrodonida, impossibilitat de protegir, grau collat, fa que em jugui una bona galeta si fallo i opto per donar la corda calenta al company. En Pere puja amb soltura pero rapidament s'adona del pa que si dona per aquestes contrades.




A mesura que agafem metres la roca millora, les fissures apareixen i l'equipament es torna mes generos. Optem per muntar la reunio uns 10 metres per sota del primer sostre amb dos pitons que reforcem, la reunio  original resultaria incomoda i un pel exposada si cau el company en el pas dificil del sostre. Torna en Pere a l'atac, pero no aconsegueix el “red point” un pas cabron sense peus que fa que ens agafem sense manies al pito de sobre el llavi.



Sembla increible que fa mes de cinquanta anys pugues enfilar per aqui Cristhian Exiga guiant dos clients britanics. Un nou sostre aquest cop mes facil i terreny d'aventura que ens deixa a la marcada aresta. Herba, aire i poc metall es la tonica d'aquesta tirada facil. Despres de molt buscar informacio del traçat original de la via que estem fent, no l'hem acabat de trobar i optem per fer cas del nostre criteri i val a dir que el precios diedre que s'aixeca una mica per sobre nostre fa estona que ens te salivant.




Abandonem la via original per una travessa facil pero improtegible que ens deixa en una reunio d'un sol pito a peu dels nostre obscur desig de plaer. D'aprop encara es veu mes imponent, un diedre, llarg i perfecte gairebe sense relleus o fissuras que ens aporta prou pistes per saber que caldra lluitar de valent.




Equipament just al punt, pero que ens obligara a escalar fort entre clau i clau i on es complicadisim col.locar res mes, els darrers metres son la guinda del pastis i cal fer una bona apretada. Davant nostre s'obren dues alternatives a seguir, qualsevol d'elles molt motivant, anar tot recte amunt pel “gran diedre de 70m” a traves de terreny d'aventura, o l'opcio que gira a la dreta reseguint una temptadora i generosa linea de xapes inox fins al mateix cim. Al final la decisio no la prenem nosaltres, uns amenaçants llamps que cada cop petem mes aprop acompanyats de pluja i calamarsa ens fa decidir que el cami sera rapels avall i a tota velocitat! Una autentica llastima, pero una bona excusa per tornar-hi.



Aixi ho hem vist nosaltres:



2 comentaris:

en Girbén ha dit...

Sí que resulta ben estrany l'oblid estival d'aquestes parets...
Segons la ressenya que tinc de la Poire, la via va per on vau tirar vosaltres: travessia fàcil a la dreta per buscar el diedre... On la discrepància és màxima és en el grau. IV pelat al primer sostret i IV+ al segon...
Si em passes el correu te la faré arribar.

Anònim ha dit...

Hola Girben, trobar informacio fiable d'aquesta paret es gairebe feina impossible, al final vam decidir anar pel que coneixiem i despres fer per alla on millor ens sembles. Sobre el grau ni cas, son autenticas vacilades, s'agraira molt qualsevol informacio que aporti llum a aquesta muralla.

josep_mula arroba yahoo.es

salut i ombra!