ad astra per aspera - a les estrelles pel camí més difícil - SENECA

*** Retiro Espiritual, 200m, Vº/Ae, Paret de Mu, Moles de Sant Honorat, Alt Urgell

dimecres, 13 d'abril del 2011

Massa temps sense estar a aquest bucolic i magic indret com per marxar tant aviat. Recordem que molt a prop de la Aresta Idilica, el mestre Picazo va obrir un altre linea, d'igual llargada i un pel mes suau de grau, es tracta de "Retiro Espiritual" un nom molt encertat per qualsevol via a aquest raco oblidat de mon. La seva encaracio a l'oest fa que encara gaudim de l'ombra del migdia. Laura ja te coberta la seva fam de fer de primera i aquesta la repartirem ma a ma, aixo si ella es "currara" els llargs mes divertits. Començo jo per una facil rampa poc asegurada que ja ens deixa veure el taranna de la via, la roca tot i ser cantelluda cal anar amb molt de compte i carinyo.

En no res em planto a la reunio que esta al peu d'un desplom i que Laura superara en artificial amb una sortida de pedals on cal donar la talla, al seu darrera tenim tota l'estona omnipresent l'estetica aresta de la via que acabem d'escalar. La tercera tirada es terreny d'anar fent, de buscar els espaiats parabolts i tantejar amb mimo qualsevol pedra prominent.



La ruta en tot moment va buscant els punts febles de la paret i evitant els desploms amb alguna que altre travessia. Les reunions estan totes a cobert de qualsevol caiguda de pedres i aixo s'agraira sobre tot a l'hora de rapelar. Flanquejos, diedres, placas llises i sense gairebe adonar-nos ens plantem a la part alta de la via.



El darrer llarg despres de xapar un incomode parabolt, entra en terreny salvatge per un bonic diedre que sense gaires dificultats ens deixa a una mena d'avantcim on les vistes s'eixamplen sobre les Moles de Sant Honorat i les ireals formes del seu conglomerat. La baixada es comode, rapida i directe, en nomes 3 rapels apurant la corda tornem a estar a terra.

Avui hem gaudit de dues vies que et fan entrar ganes de seguir descobrint els mes recondits secrets d'aquest singular paratge que tot i estar a prop de tot, ens sembla estar lluny d'arreu, sens dubte tanta solitut trasmet una gran pau interior, tot i que ben mirat tampoc estavem tan sols...