ad astra per aspera - a les estrelles pel camí més difícil - SENECA

**** La Cólera de Dios, 55m, II/4+, Boca Sud, Bielsa

dimarts, 1 de febrer del 2011
La Boca Sud esta esplendida i cal aprofirar per tastar lineas que encara no hem degustat, veiem , el Barranc de Salcorz una ruta de molt dificil formacio que el seu pany superior, el mes interesant, es troba exultant de gel i cap alla que anem.

La gran quantitat de neu caiguda fa uns dies ens obliga a entrar a lo "javali" dins el barranc, fent cami per alla on no n'hi ha i improvitsant algun rapel. Un cop a la suposada via, tot allo que tenia que ser gel, ho trobem completament penjat de gran quantitat de neu, avançem amb dificultats i sempre amb l'ai al cor per si en un mal pas ens escolem dins la cabdalosa torrentera. Anar a les palpentes passa, obrir traça passa, pero fer de bulldozer ja frega l'absurd i mes si encara ni hem vist la part interesant per escalar, sense perdre el bon humor, mitja volta i a seguir avançant.

No ens costa gaire decidir cap a on enfilar, just al seu costat esta La Colera de Dios, ella tant elegant com sempre i a sobre generosa en gel. La voliem deixar pel darrer dia i marxar aviat cap a casa, pero es un dolç dificil de rebutjar quan ho tens tant a ma.

Es una cascada que ho te tot per gaudir, estetica, propera i amb la dificultat que cada un s'imposi, nomes li falla la llargada. Si apurem cordes en una sola tirada s'ha acabat el pastis i com que ho volem gaudir ens ho repartim en dos llargs. Jo enfilo el primer, un curt i intens mur amb unes formes de canelobres ben curioses que fan que gairebe tota la progresio sigui de ganxejos i com sol passar sovint en aquest gel, tot allo que gaudim escalant, ho patim al voler assegurar. Així doncs, millor no encantar-se gaire, cop de gas i reunio a un arbret.

Laura pel darrera puja encantada de la vida, tant que enfila amunt gairebe sense mirar-se el que te per davant, un bonic i mantingut llençol de glaç que poc a poc es va redreçant. Puja segura, amb contundencia i alegre d'assegurançes, bona senyal! Jo no puc dissimular la meva satisfaccio, al pas que va, sera ella la que m'obrira a mi els llargs durs! jejeje.



Si haguesim començat per aqui al mati, huriem tingut tot el mati per estar picant i fer mil i un invents, corda per dalt, amb cargols colocats, colocant mes cargols, totes aquelles variants que ens facin poc a poc agafar confiança per majors empreses. Avui, però, vista l'hora que es anem tirant, la seva encaracio oest fa que ja arribin els primers raigs de sol i abans no esdevingui un tremolos flan, emprenem una discreta retirada amb un indisimulat somriure.


4 comentaris:

Star Fisherman ha dit...

Quina sort!
Aquest any, cada vegada que ens decidim a fer gel, coincideix amb una pujada de temperatures!!!
Passeu-vos per Horitzons a xafardejar. Es casa vostre també!

josep i laura ha dit...

Hola Pere, aixo d'encertar el gel te dos secrets:
primer; disposar de bons contactes o amics i que siguin sincers, molt sovint les condicions del cibermon, s'han d'agafar amb pinçes.
segon; moral a prova de bomba!, fracasar no es trobar males condicions, fracasar es no intentar-ho.
Que tal va el bricolatge? a veure si algun dia ens hi pasem...

Carla ha dit...

Bones ! i quan de temps !
Avui m'he dit: - vaig a mirar què fan aquell parell! - i per variar en temps de neu i gel esteu endinsats fins la cintura de l'or blanc, que per aquí terres nostres va tant boscat.
Bé, jo segueixo per la roca seca i calenta i en mica en mica anar obrint via.
Molts petons i fins ven aviat cracks !

josep i laura ha dit...

Ei, Carla!!!
doncs sí, estem una mica desconectats de la roca, però com sempre falta temps per poder fer-ho tot, perquè el que són ganes mai falten jejeje. Bé, si t'animes a enfilar-te algun dia amb piolets i grampons ja saps on som, perquè amb gats ja no hi ha qui et segueixi!!!
Petons, salut, fred i alegria!