Fluido Glacial, 300m, III/4+, Gavarnie

dimecres, 16 de febrer del 2011

Crec que tots tenim vies, parets, cims maleits que per una o un altre causa resten per molt temps (o per sempre..) al calaix dels projectes pendents. Aixi recordo com trepitjar el cim de la Pica d'Estats o assolir la cara nord del Mont Perdut o la del Vignemale ens van costar fins 4 viatges, l'Arlaud-Souriac no va caure fins la cinquena visita. Pero entre totes les vies, cims o parets n'hi ha una que la malastrugança guanya de llarg, el circ de Gavarnie. Ja es el nové hivern que ens atansem i ens te la moral una mica menjada, be... a Laura no, en alguna de les meves nombroses retirades, ella ha sortit visctoriosa per dalt. Alguns amics quan s'apropen aquestes dates i els hi dic que vaig cap a la meca glaçada dels Pirineus, ja em deixan anar l'inevitable brometa sorneguera sobre el meu "gafe" al circ. Val a dir per a mes inri meu, que pocs cops ha estat la meteo o les males condicions qui me ha fet enrera, fins a 5 cops he arribat a escalar algun llarg, pero l'inexperiencia, trencar-me un dit, el dolor, una caiguda..., m'han fet recular capcot. Tinc bones sensacions i aquest cop marxem amb la conviccio que tot sera ben diferent. A priori som cinc escaladors els que hem quedat alla, tots ells prou solvents i amb ganes de guerra, pero a messura que s'apropa la partida un a un, es van esborrant fins quedar-nos Laura i jo tot sols.

Cada cop que trec el cap per l'hosteleria i al meu davant surt aquest increible espectacle de linies d'aigua solidificada, la sensacio es la mateixa, d'incredulitat davant aquell primer mur de 300 metres que es mostra arrogant, desafiant i amb una verticalitat sense concesions. Quan ens equipem a peu de via i mirem el seu perfil sembla que ho volem mirar de manera mes indulgent i volem creure que no deixan de ser unes inclinades rampes. Avui ens decantem per Fluido Glacial, una gran classica que te la particularitat de ser de les poques que te les reunions equipades. Davant nostre ja hia una cordada enfilada i encara ens fa adonar de que insignificants proporcions que tenim els humans davant la natura. Tambe podem veure com s'ha format un l'increible tunel, per dins el qual s'evita la vertical columna del segon llarg.

Mentres ens equipem el dia s'ha anat girant i ara bufa un fort vent en alçada que provoca nombroses i molestes purgues de neu nova que impideix aixecar el cap, de cop i volta un fort cop al casc d'un bon tros de gel, carai amb les purgues! es la cordada que tenim al davant, els gendarmes de Gavarnie que reculen, segons ells davant l'imposibilitat d'aixecar la vista i aixo que van amb ulleres de ventisca! Coloco un cargol i avall fins que el meu cap torni a estar sa i estalvi.

Un cop han rapelat torno a la carrega i es quan recordo la meva mala vista que em fa anomenar "inclinada rampa" a aquest tram tant dret, pero es que aqui ni la via mes facil regala res. Per sort el gel es de força qualitat i el joc ara consisteix en aixecar amunt el minim possible la vista.


Quan estic a pocs metres de la reunio noto que el piolet no mossega gens tot i ser gel molt tou, al desclavar-ho m'adono del que esta passant i se'm queda cara de "tontu" davant el que veig: les il.lusions de sortir per dalt tan trencades com la fulla del piolet.

No es el primer cop que ens passa i portem fulles de recanvi, aixo si, a la furgo. L'anterior cop que em va passar algo semblant hi havia una logica: trobar el gel dur com una pedra, però avui...! El mati següent s'aixeca amb gairebe un pam de neu acabada de caure i no fa pinta de parar en tot el dia. Doncs res, a fer el que millor sabem fer aqui... marxar discretament amb la cua entre cames i a veure si a la 10!!!! va la vençuda. Total Gavarnie esta al costat de casa i cada hivern el circ va mes sobrat de condicions....