** Okupes, 220m, V/Ae, Serra de Sis, la Ribagorza, Osca

dimecres, 29 de setembre del 2010
Roca més que dubtosa, còdols mòbils, assegurances alegres i traçat discret, així doncs, quin encant té aquesta via us preguntareu? La resposta, un de sol: el lloc, que no és altre que la serra de Sis, solitària, desconeguda i aïllada de tot, terra de pastors, voltors, vent i fred, però que compensa sobradament qualsevol inconveniència que pugueu objectar.

Ara que tenint veïns com Sant Gervas o el Turbon no és d'estranyar que passi desapercebuda, tot i així a les seves parets trobem encara no deu itineraris força recents tots ells. Nosaltres escollim el més senzill de tots, la via Okupes, ressenyada a la nostra particular bíblia: El Plaer de l'Escalada.

No és una elecció banal, la resta només són aptes per escaladors ben bregats en aquestes dèries, vies de dos cent metres amb poc més de cinc seguros precaris, grau dur i roca infame, però sense gairebé fissures per equipar, una potent combinació d'exposició i dificultat que garanteix la tranquil·litat en aquestes parets. Avui, però és jornada de descoberta més que no pas d'escalada i els avis ens brinden aquesta possibilitat amb una via que s'enfila per l'únic pany de paret que no desploma.

La serra s'alça enmig d'una altiplà colgat del no res i ens sentim immersos en l'escenari d'una antiga pel·lícula de l'oest...rocs, matolls, camins polsosos i algun que altre element dissonant. La pista per la que aproximem voreja per sota la muralla est, per on discorren la major part de vies, la nostra s'alça discreta gairebé a l'extrem dret del contrafort i per arribar-hi ens cal una dosis paral·lela d'esgarrinxades i motivació. Ens costa trobar el peu de via (serà que per aquí no s'hi atansa gaire gent) i un cop el localitzem no pinta gaire engrescador, però més mandra ens fa tornar per on hem vingut!

En Josep va amunt temptejant totes les preses, si aquesta és la millor roca de la serra de Sis no és d'estranyar que no hi hagin més vies. Pel grau no cal patir, IV+ com a màxim, però costa d'assegurar i cal parar molta atenció al que toques. Un parell d'espits ens confirmen que no hem errat el camí i la primera reunió apareix on marca la ressenya, en una característica vira herbosa que creua la paret.

El segon llarg segueix la mateixa tònica que el primer, tot i no ser difícil cal anar fi i algun tram ja es posa més dret. Aviat captem el tarannà de la roca, el millor és passar dels còdols i aprofitar tots els forats que han deixat al caure, aquests sí que no es belluguem! El tercer llarg en teoria és el més interessant de la via, la ressenya li marca un tram d'A2 i nosaltres en previsió hem pujat fins i tot martell i un parell de pitons.

La nostra sorpresa és gran al veure que el que havia de ser un A2 és poc més que tres o quatre passos d'Ae en que gairebé no calen ni estreps, això sí la sortida en lliure és genial, vertical i bona roca per gaudir, llàstima que sigui tan curta.

Tot i així la cosa va a millor, el quart llarg comença amb un desplomet amb un canto brutal on cal tibar i després s'enfila per una mena de canal prou vertical i amb suficients fissures per no patir per la manca d'assegurances. Som ja a la part alta de la paret, un flanqueig per sota el desplom que ens barra el pas i un darrer diedre, senzill i bonic, perfecte per culminar l'escalada.

Ei, al final no ha estat pas malament la via, agradable i d'anar fent, però amb compte que els pocs seguros allunyen i cal navegar per plaques de roca incerta i difícil protecció. Tot plegat una bona manera de conèixer aquest racó de món allunyat de tot, però amb un encant molt particular.

La baixada és un agradable passeig seguint el GR18 que travessa les terres de la Ribagorza en un recorregut que uneix paisatge, cultura i tradició i ja posats un petit apunt històric, la serra del Sis rep el seu nom perquè en ella confluïen les terres de sis pobles de la comarca, més lògic impossible. Per cert, avui en jornada de vaga general a darrera hora hem acabat topant-nos de ple amb una manifestació que ha tallat la carretera, pel cap baix cinc cents participants!