Dimecres, 20 de juliol de 2022
L'oest també té el seu atractiu, minimalista i concentrat en els pocs metres d'un pany de paret que ens regala sacrosanta ombra. No sé ni com definir aquesta porció de Narieda, esquitx de muralla amb un parell de plaques prou trempades per xalar sense compromís.
Deslliurats de convencions, escalem. Pilichan i Barón Rojo, collita dual llaurada en aquest calcari de curiosa adherència i fissures conciliadores. Distracció vertical a l'espera que el sol faci el seu camí.
Notes d’interès vertical: A l’Alt Urgell es treu profit de cada pany de roca que tingui un mínim de verticalitat, la Pilichan i el Barón Rojo en són un bon exemple. Vies senzilles i agradables que ens permeten tastar el calcari del sòcol que es dreça al recer del vessant oest de Roca Narieda.
Ambdues estan ben equipades amb bolts, tan sols necessitem una dotzena de cintes per escalar-les, tot i que es pot portar alguna peça petita (aliens/tòtems) pels alejes dels trams senzills. Totes les reunions són rapelables. Fins aquesta primavera l’única línia d’aquesta porció de paret era la Barón Rojo (actualment re-equipada amb bolts), però ara ja hi trobem dos itineraris més, Pilichan i El Nostre Amic que permeten completar la jornada amb un parell d’escalades del mateix estil.
La norma és un primer tram assequible i tombat seguit d’una part final més atlètica sobre bons cantells alternats amb algun pas d’adherència que et fa rumiar. Pilichan al ser més recent i anar per un pany més discontinu té encara terra a algunes lleixes que incomoda i li treu interès al primer llarg, el segon però ja et retorna a la verticalitat contundent, sostingut i ben executat. Barón Rojo, més homogènia i amb roca més noble et fa gaudir d’escalada i gest durant tot el recorregut.
L’orientació oest de la paret permet escalar a l’ombra fins el migdia. L’accés és per la C-14, des de Coll de Nargó abans d’arribar a Organyà girem a la dreta per la carretera que porta a Alinyà i Cambrils i tot just creuar el pont agafem el trencant a l’esquerra que va cap Fígols i Organyà. Conduïm fins aparcar en la segona explanada gran que trobem a l’esquerra, just al costat d’on neix una pista que baixa cap al pantà. NO aparcar a la primera explanada, reservada per vehicles d’emergències i serveis (rètol).
Aproximació, creuem la carretera i pugem per un corriol (fites) que primer pel dret i després en flanqueig a l’esquerra ens apropa a la paret (10min). Localitzar les vies és fàcil ja que les dues tenen el nom escrit a la base. Descens, en ràpel per la mateixa via.
Vies que ens regalen una escalada espontània, resolta amb franquesa i la naturalitat del qui sap apreciar la senzillesa. Ombra matinal per compartir amb corda i bons amics!
conspiradorsdelavertical:loromànticguerrerParce&π
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada