*** De Ansó a la Eternidad (150m, 6a/A1), Espolón de Paso, Ansó

Dijous, 11 d’agost de 2022

Sóc de jardins salvatges, espais que respiren. Potser per això m'agrada tant Ansó. Verd incessant, escalar-hi és una pausa. Freqüentada per multitud de visitants de pas, les parets, però, cada cop esdevenen més solitàries, un retorn a la calma. Contagiats de l'estat d'ànim de la vall, no ens en podem estar, De Ansó a la Eternidad i que sigui el que la paret vulgui.

Resulta difícil endevinar línies al Espolón del Paso, així que quan comencem a enfilar el seguici de fissures que és la via, a cada qual més esplèndida, ens rendim a la seva evidència oculta. Lluny de ser esveltes tenen una estètica silvestre que ens endinsa al seu traçat.

Sorgeix l'elegància. Calcari del bo, del que té fam de ferralla i emplena de creativitat els passos. Aquests murs deslliurats de convencions converteixen l'escalada en gest natural, gaudim. Que breu resulta l'esperó, gloriós equilibri amb la mística de la vall.

Notes d’interès vertical: De Ansó a la Eternidad, nom de western per una via impregnada de l’esperit silent que té l’escalada en aquesta vall. No busca agradar, sinó aprofitar tot el que aquesta roca té de bo per oferir un traçat forjat a cop de fissura.

Via semi-equipada amb generositat i material divers, bolts, pitons i algun pont de roca, sempre en punts difícils de protegir o bé útils per marcar itinerari. Reunions de bolts i rapelables. El recorregut deixa marge per fer treballar la ferralla, necessitem catorze cintes, joc tòtems/camalots (des de tòtem 0.5/negre fins C4), tascons i estrep opcional.

Grau correcte, 6a/A1 obligat, bonic i variat, repartit entre placa, fissura i desploms breus que l’itinerari sempre aconsegueix sortejar, però que donen ambient. Calcari de tacte exquisit (llevat de l’inici) i aspecte dubtós en els trams més senzills, però sanejat per gaudir d’una roca aspre, adherent i amb unes fissures i bústies de les que donen categoria.

El traçat mostra una sensatesa que delata el bon ull dels oberturistes i sorgeix amb naturalitat a mida que escales, tot i que es reserva les seves sorpreses, com la magnífica fissura de punys del quart llarg. Primera i segona tirada s’enllacen sense problemes. La subtilesa de la placa de la tercer llarg i el diedre desplomat que la corona també mereixen menció apart. Sorpresa en la darrera tirada, moviments exòtics i verticals.

La via acaba uns vint metres abans del cim del pilar i el descens el fem rapelant, primer per la mateixa via amb dos ràpels d’una sola corda (R6 a R5 i de R5 a R4) i després dos ràpels més directes pel mig de la paret (50m i 40m) tal com indica la ressenya de les Neskas. La paret mira al sud, però entrant-hi d’hora escales els primers llargs a l’ombra.

Accés, quan portem uns deu quilometres per la carretera que des del poble d’Ansó va al càmping de Zuriza passem per dos ponts consecutius, just abans del congost. El segon pont té a la dreta un mur de pedra i a l’esquerra una tanca senyalitzada amb un panell de ratlles blanques i blaves. Al poc de creuar-los, veiem una fita a l’esquerra que puja cap a la paret, aparquem en un eixamplament situat un centenar de metres més enllà de la fita.

La paret és senzilla d’identificar, ja que l’Espolón marca l’inici del congost pel seu marge esquerra i es caracteritza pel vistós diedre de la Directa Ansó. Aproximació, reculem per la carretera fins la fita i pugem pel dret per una tartera (fites). Poc abans de la paret el camí gira a l’esquerra i ens deixa al peu del pilar (15min).

De Ansó a la Eternidad és la primera via que trobem, comença en un petit gendarme adossat on un pont de roca dóna la pista. A peu de via trobem les lletres AE mig esborrades, els bolts del primer llarg són visibles. A l’acabar la via, el darrer ràpel ens deixa en una curiosa cova situada a uns deu metres més a l’esquerra del seu inici.

Genuïna i amb un toc rústic, resulta autèntica, capaç de demostrar personalitat enmig d’unes parets que si d’algo van sobrades és de presència. Et fa participar de la vall!

companydeviatgeiatzars:Lau&π