*** Dani Vera (200, 6a/A1), Achar de Alano (pilar NE), Ansó

Divendres, 12 d’agost de 2022

És inevitable, cada cop que vinc a Anso cedeixo a l'atractiu d'Achar de Alano. No sé quin magnetisme té aquesta serralada que m'atrau irremissiblement tot i saber que l'hivern és despietat amb la seva roca. De dimensions íntimes i aire remot, no resulta fàcil escollir-hi via.

Pocs itineraris solquen aquesta muralla tan capaç d'ostentar plaques inexpugnables com quedar-se't a les mans en el moment més inoportú. Però no sóc l'única en estimar-la, línies sagaces donen fe de la tasca d'aperturistes visionaris. Dani Vera, per mi la més bonica, instint pur, així que m'aventuro de nou vers aquest perfil encrespat de passos ocults.

Bogeria de via que ens endinsa al cor del pilar mantenint-nos al límit de l'acrobàcia i el suspens. Ens en salvarà la intuïció i la predisposició natural del traçat a la lògica. Clàssica flagrant, no podia ser d'altra manera!

Notes d’interès vertical: Dani Vera, ambient de cara nord i voluntat alpina la d’aquest itinerari on la franquesa de les fissures contrasta amb la insòlita xemeneia que ens marca el pas. Rigorosa i ben resolta, aprofita sempre l’elegància natural d’aquest calcari albí. Clàssica de format modern i com a tal semi-equipada amb material divers (bolts i pitons) als passatges més exigents o difícils de protegir (ressenya Nezkas ho deixa clar).

Reunions muntades amb un parell de bolts, excepte R3 (bolt i pitó). La darrera reunió R6 costa de trobar ja que es troba uns metres per sota la cresta. R2 comú amb la via Fantasma. Si bé les plaques resulten gairebé monolítiques, les fissures donen joc i són les que demanen material, necessitem setze cintes, joc de tòtems/ friends (des de tòtem 0,5/negre fins C4), tascons i estrep.

Bona roca en general i compacta, llevat de l’últim llarg que activa totes les alertes i com era d’esperar en un vessant obac, l’adherència no és el seu fort, però a canvi ens obsequia amb taxatives fissures i regletes minucioses que fan menys impenetrables les plaques.

Escalada variada i amb girs sorprenents, més tècnica del que esperàvem sobretot a les xemeneies, espectaculars, exòtiques i exigents, veritable clau de pas del recorregut. La primera és una autèntica obra d’art, el seu aspecte llis intimida fins que li descobreixes el gest i la segona requereix decisió i perícia a parts iguals. Els flanquejos són l’altre tret diferencial del traçat, aeris i ben trobats, tot un encert que suma. Grau correcte, tot i que és una via que no permet baixar la guàrdia, doncs els passos no solen ser evidents, el sisè és obligat (6a) i l’artifo vol traça (A1).

Orientació nord-est, si entrem d’hora l’ombra ens atraparà a mitja via, al tombar del pilar. Accés, just abans de l’entrada del càmping de Zuriza prenem una pista ampla i en bon estat que surt a la dreta i que en uns tres quilometres ens porta al pàrquing de Taxeras on aparquem.

Aproximació, creuem el riu i deixem la pista per seguir el sender (marques GR) que puja per mig de bosc creuant-la fins una primera granja on retrobem la pista. Passada la segona granja és quan deixem definitivament la pista per seguir el camí que s’enfila per pendents d’herba cap a les parets ben visibles al nostre davant. El Achar de Alano és la magnífica torre que s’alça separada al mig de la muralla, el sender va a buscar la marcada bretxa que el delimita per l’esquerra. Gairebé al capdamunt de la bretxa és on deixem el camí per dirigir-nos amb un curt flanqueig a la base de la paret (1h15min).

La via comença en una desdibuixada vira horitzontal rematada per un peculiar bloc quadrat al seu extrem dret, un pitó difícil de veure i un bolt daurat en una placa vertical marquen l’inici. Atents a no confondre’ns amb la via Fantasma (6b/A1), situada uns vint metres més a la dreta a tocar del bloc quadrat, ni amb una línia desconeguda (burins) més a l’esquerra de la nostra.

Descens, des de la darrera reunió, situada uns metres per sota la cresta a tocar del punt on l’aresta es redreça podem fer un ràpel per una gran placa tombada (50m) i anar a buscar les pendents d’herbes que ens retornen al fons de vall o bé desgrimpar per grades de roca trencada (incòmode).

Un cop a la pradera trobem el marcat camí que ens retorna a la bretxa per la que hem aproximat i des d’on tornem al cotxe (1h30min). La via no acaba a cim, però existeix la possibilitat de seguir crestejant per l’aresta (III, roca trencada) fins dalt del Achar (30min).

Dani Vera es deixa guiar per una evidència que resta oculta fins ser immersos al traçat, escalar és comprendre. Del que no parla la ressenya és de la serena bellesa de la Sierra de Alano, voluntat de silenci la d’aquest indret.

companydeviatgeiatzars:Lau&π