*** Les tribulations de Franska (765m, 6a), Pic d’Artouste (Punta 2.816m),Larribet (Pirineu francès)

Dimarts, 23 d’agost de 2022

La vàlua és una mesura que admet molts referents. Bellesa i llunyania sumades a l’excel·lència del granit d'Artouste són els elements que han convertit les Tribulations de Franska en clàssica. Línia extensa que ens brinda un autèntic festí de placa. Textura, el tret diferencial de cada tirada, ens deixem guiar pel seu tacte, sofisticat i barroc.

Contraforts, murs, arestes, puntals... el viatge és llarg i excitant. Alcem la vista a l'aguait del que ens espera, deslligats ja de la calma de les valls. La sobrietat d'aquesta roca ens fa elegants per obligació, no deixem petja, tot just surem al caire d'aquests perfils on les fissures es mantenen absents.

Escalem, impossible cansar-se d'aquesta festa a la que ens hem convidat. La llum canvia, l'aire s'afina, no hi ha més frontera que la del cim, però no ens hi podem quedar. La baixada, una altra aventura de la que en sortim ben parats, tot i que els núvols ens fan allargar la jornada més del previst. El record perdura, me l'enduc per tornar-hi!

Notes d’interès vertical: Tribulations de Franska, escalade plaisir, definició inevitable per aquesta elegant ruta concebuda per gaudir del granit pirinenc en els diferents formats que abasta la placa. Ben oberta, és una escalada on es busca el detall, la sobrietat dels seus murs, no li impedeixen ser refinada en el gest.

La longitud és un altre dels trets distintius de l’itinerari, divuit tirades que sumen un plus compromís i donen a ambient d’alta muntanya a la via. Les Tribulations està perfectament equipada amb bolts i alguns pitons, llevat de tres tirades (L15, 16 i 17) on es torna tradicional amb assegurances testimonials (pitons, ponts de roca)i bones fissures per protegir.

Totes les reunions muntades i fins R8 rapelables, només cal reforçar R15 i R16 (un bolt). Pel que fa a la R12 millor creuar zona herbosa i fer R12bis a peu del mur per evitar fregament. De material tan sols necessitem unes catorze cintes i afegir semàfor aliens i friends(0,5 0,75 i C1) pels tres llargs semi-equipats, estrep opcional.

Roca de luxe, granit compacte de relleus i formes capricioses on predomina la corba, tot i tenir fissures ben definides no és una escalada d’angles rectes. Tan sols cal parar atenció a la roca en algun tram concret com el L9 o algun tros d’aresta amb blocs inestables.

Via sostinguda i obligada en el cinquè grau (V/V+) amb un parell de llargs clarament més difícils (6a): l’esvelta bavaresa del L12 per tècnica i el mur del L18 per atlètic. Aquest darrerse’ns dubte el més exigent de tot el recorregut, l’estrep pot ser útil si el volem trampejar o també tenim l’opció d’evitar-lo sortint caminantdes de la R16 per la vira herbosa a la dreta.

En conjunt l’escalada resulta més diversa del que podríem suposar veient la ressenya. Clar predomini de la placa i de l’adherència a les vuit primeres tirades, després d’un tram senzill (L5 a L8 possible ensamble) la paret es redreça i els sis llargs següents es fan verticals i variats, amb oportuns diedres i panys picants que sacsegen la monotonia. Un parell de llargs en cresta (L15 i 16) al més pur estil alpí ens deixen a la torre final on torna la verticalitat més rabiosa, final perfecte per aquest traçat que no decau malgrat els metres escalats.

A tenir en compte, des de la R8 es pot abandonar rapelant per la mateixa via o bé amb tres ràpels de 50-55m pel marge dret de la canal de roca blanca. La paret està orientada al sud-est, tenim sol des de primera hora del matí, cosa d’agrair donada la llargada del recorregut i l’alçada a la que escalem.

La via, gràcies al seu bon equipament i una dificultat homogènia resulta ràpida d’escalar, però el descens és complicat i al principi sense camí definit, preveure una jornada llarga.

Accés, el nostre punt de partida és el refugi de Larribet (2.072m), per arribar-hi cal anar al poble francès d’Arrens i des del seu centre anar a l’esquerra seguint les indicacions de Barrage du Tech, carretera D-105. Al capd’uns 10 quilometres la carretera acaba en un aparcament al costat de la casa d’informació del parc.

Toca caminar, des de l’aparcament anem per una pista a l’esquerra que creua el riu i després remunta per bosc, seguint sempre indicacions del refugi de Larribet al que arribem en poc més de dues hores. És possible acampar en les explanades d’herba al voltant del refugi mateix.

Aproximació, des del refugi, anem a la dreta pel camí que remunta els pendents d’herba i lloses de granit fins un petit coll, la bretxa de Garénère. La creuem i als peus un reguitzell de llacs. No hi baixem, sinó que seguim el camí que voreja pel vessant esquerre la petita vall en busca del tercer llac, el més gran de tots, el llac superior de Batcrabère.

Tant punt hi arribem creuem per la seva capçalera a l’altre costat de la vall en busca dels contraforts del Pic d’Artouste. Pugem per pedreres i herba en busca de la base de la paret, la via comença al punt més baix, en el bec d’un petit triangle rocós de roca taronja esculpit amb tafonis (45min). Fita a l’inici i bolts visibles.

Descens, té el seu què, és llarg, poc evident i en cas de boira resulta complicat orientar-se. Les Tribulations finalitza en una punta de l’àmplia aresta cimera, un cop acabem la via no anem a cim, sinó que flanquegem a l’esquerra (oest) sense perdre gairebé alçada per sota dels grans blocs del crestall (fites) fins arribar a una tartera de pedra menuda que baixa del Pic d’Artouste.

Anem tartera avall fent zetes fins una mena de pla cobert de grans blocs atents a les fites que ens indicaran el moment de flanquejar a la dreta (est). Tracem ara una llarga diagonal sempre en direcció est, baixant per terrasses d’herba amb curtes desgrimpades (II) per grans lloses de granit i vigilant sempre les fites que indiquen el millor pas. NO anar pel dret cap al fons de vall, trobaríem tallats barrant el pas.

La referència a seguir és un marcat coll situat al vessant dret de la vall, al punt més baix de la cresta a la que hem sortit en acabar l’escalada. Un cop al coll enllacem amb el sender de l’alta ruta pirenaica (HRP, fites i marques vermelles i blanques). Seguim avall per terreny dret i incòmode, però amb camí ja ben marcat que ens retorna al refugi (2h).

Oberta el 2006, amb el temps que porta de rodatge les Tribulations de Franska ha consolidat la seva popularitat, i dono fe que té prous elements per fer-ho amb l’afegit d’un entorn d’alta muntanya que vesteix qualsevol escalada. Estem davant d’una clàssica moderna que sap mantenir l’estil. Savoir faire, plaques que fan ballar.

 

conspiradorsdelavertical:Xavi&π