* Via del Ibón (280m, V+), Balneari de Panticosa, Osca

Dimecres, 24 d’agost de 2022

Sempre he associat l'escalada com a fet social a l'esportiva, però la zona de Panticosa capgira perspectives i la via llarga es converteix en congregació d'adeptes de vies fetes per al consum massiu.

Entorn del càmping en que s'ha convertit el balneari sorgeixen línies al lloc menys pensat, sobredosi de granit plagat de bolts per guiar-nos en parets que costa definir com a tal. Meteo tempestuosa i cansament acumulat ens porten a la Via del Ibón, collita Sendero Límite perfecte per enganyar la fam de roca que encara tenim i socialitzar.

Crec que mai unes reunions havien estat tan concorregudes. Encarem aquesta successió de murs amb paciència, mancats d'empenta no acaben de remuntar i tan sols les dues tirades centrals exhibeixen una mica de geni que dóna brillo a la ruta.

Sincerament, avui em costa definir el que hem escalat com a via i no perquè hi falti verticalitat o dificultat, sinó perquè no hi ha paret com a tal i a la que et descuides estàs en feixes d'herba o passejant per bosc.

Una baixada inesperadament bonica em reconcilia amb la solitud, record de les meves primeres incursions a aquests cims per sort encara immunes a tota l'agitació que viu la vall. Transformació que fa pensar, bona matèria prima la d'aquests contraforts discrets, però que comencen a estar sobre-explotats.

Les parets, les vies necessiten respirar, més enllà d'estil o compromís aquí el que comença a faltar és espai. Esperem que les vies bones, perquè n'hi ha, no quedin ofegades per la saturació.

Notes d’interès (poc)vertical: Via del Ibón, ressenya de factoria Sendero Límite i tota la informació necessària per si us animeu a anar-hi al blog dels oberturistes. No tinc més a afegir, tasteu vosaltres mateixos, opineu i reflexioneu.

conspiradorsdelavertical:Xavi&π