*** Esperó Esmolat (275m, V), Agulles Delluí (Estany Llong), Aigüestortes

Dimecres, 1 de juny de 2022

Quan toca improvisar sorgeix un deix d'aventura que fa semblar nova qualsevol via. No importa que l'hagis escalat, el record no sol ser fidel conseller i si a més la ressenya és parca, millor anar ben proveït d'intuïció. L'Esperó Esmolat no estava contemplat en la jornada d'avui, però esdevé la seqüència lògica d'un dia en què l'imprevist fa acte de presència més aviat de l'esperat.

Arribar al peu de les Agulles de Dellui és un retorn als orígens, quan els camins del Pirineu eren les dreceres del mapa del tresor. Paisatge fet de viaranys d'aigua i cel agermanats en el seu propi reflex i una neu amb la que no comptàvem i que ens deixa com única opció l'esperó. L'atzar ha decidit i la nostra tasca a partir d'ara no és altra que donar fe de l'esveltesa de l'aresta que se'ns brinda.

Cavalquem el seu fil, gaudint de la simplicitat d'aquest granit impecable. Així que obviem la breu ressenya que ens hem empescat i escalem la línia que la mateixa roca dibuixa. Suspeses del buit, la paret no existeixen, tan sols en percebem forma i netedat. Que fàcil resulta connectar-hi.

Notes d’interès vertical: Esperó Esmolat, línia de perfil clàssic i estètica impecable, l’escalada no necessita més ornaments que la lògica del recorregut per ser d’una elegància incondicional. La simplicitat del granit juga al nostre favor brindant-nos panys francs on fissures i regletes donen la clau per esbrinar un itinerari que es desplega a mida que anem escalant.

Via amb esperit alpí, el seu equipament ho delata, pràcticament desequipada, tan sols trobem un espit per reunió i alguns claus a la tercera i cinquena tirades. La R3 és l’estranya excepció, dos bolts amb anella. Necessitarem un assortiment discret de material, dotze cintes, joc de totems/friends fins C3 i tascons.

Bona roca i graduació correcte garanteixen una jornada agradable, no exempta del compromís que dóna la netedat de l’itinerari i l’ambient d’alta muntanya que ens envolta. L’Esperó Esmolat és de bon localitzar, discorre pel perfil esquerre de la cinquena Agulla de Dellui, orientació nord-est.

Tot i el grau assequible i una verticalitat continguda, l’aresta per estones impressiona. Millor anar relaxats en el cinquè ja que la major part de l’estona el recorregut va per les plaques de la dreta de l’espero i no són sempre fàcils de llegir o equipar, fins que no t`hi llences no els hi descobreixes les debilitats.

Aproximació pel refugi d’Estany Llong (1985m), la millor forma d’arribar-hi si no volem caminar els 13,5qm de pista des de l’aparcament de la Palanca de la Molina (1380m), és prendre un taxi que ens deixa al Planell d’Aigüestortes (1800m) i ens estalvia els primers 9qm. Els taxis surten de la plaça Treio de Boí entre les 8h i 9h depenent de l’època de l’any, el darrer per tornar és entre 18h-19h. Preveure que no solen ser puntuals a la sortida ja que esperen a emplenar-se i cada trajecte costa 5,75€. El telèfon dels Taxis Vall de Boí és el 629205489.

Des del Planell d’Aigüestortes tan sols hem de seguir la pista principal que creua un paisatge d’aigua i prats idíl·lic i ens deixa al refugi d’Estany Llong (1h). Tan sols passar el refugi trobem un trencant a la dreta (rètol) que porta cap a la Colladet de Dellui traçant una llarga diagonal per sobre el fons de vall que acabem de recórrer.

Les agulles estan a la vista, quan el sender creua per sota la seva base l’abandonem i per pedreres menys incòmodes del que sembla a primer cop d’ull arribem a peu de paret (1h15min des de refugi). L’Esperó esmolat comença per un diedre poc evident i una mica brut de molsa a la dreta del contrafort. Com a referència un gran pi situat una quarantena de metres més amunt és on trobem la R1. A partir d’ara navegar i gaudir de l’ambient alpí d’aquesta petita agulla que exterioritza la seva veritable dimensió quan s’escala.

Descens, pel vessant oposat (sud-oest) baixant per una àmplia canal de pendents herboses que s’estreny a la part final. Evitem un ressalt rocós per la dreta primer i flanquejant a l’esquerra un cop superat i seguim avall fins trobar un camí ben marcat (marques GR) que seguim cap a la dreta. En poca estona arribem al punt on hem abandonat el camí principal per aproximar a peu d’Agulles, tan sols queda desfer l’aproximació que ja coneixem (1h30min).

La d’avui ha estat una escalada inesperada, la congesta de peu de paret és la que ha acabat decidint via ja que l’Esperó Esmolat era l’única a la que es podia accedir sense trepitjar neu, tot i que a l’haver-la escalat ara fa deu anys era la darrera que duia en ment.

No em penedeixo en absolut de la tria, les sensacions d’aquest segon cop han estat tan genuïnes com si fos terreny verge, val a dir que el dur una ressenya imprecisa i haver de tirar de memòria hi han contribuït notablement. Aventura en petit format la d’aquesta jornada i és que si algo t’ensenyen aquestes vies és que no hi ha traçat veritable, cada escalada és única i això és el que les fa tan especials. Et permeten fer el teu propi camí!

conspiradoresdelavertical:Angélica&π