*** Peter Pan (115m, V+), Roca d’en Guillot (Ecos), Montserrat

Dilluns, 23 de maig de 2022

Quan la calor s'imposa cerquem refugi en ombra i vent, és llavors que les arestes d'Ecos tornen a ser camí. Roca del Guillot, topònim sonor per una agulla de fesomia breu i rabassuda. L'alleugereix la linealitat d'una fissura que lluny d'afeblir li confereix una força inaudita a aquest perfil bombat. No cal dir entorn de qui dansa la via.

Peter Pan, esperit juganer el d'aquest traçat, però compte, que malgrat el nom té caràcter de vessant nord. Conglomerat ingrat tan sols a l'inici, la resta còdol cantellut que permet verticalitat i austeritat d'assegurances. Naveguem l'esperó descobrint-hi l'elegància sense excessos dels traçats clàssics. Tot i deixar-nos a tocar del cel, s'acaba massa aviat. Terrenals a perpetuïtat, volem seguir amb aquest peregrinar d'arestes ignotes.

Notes d’interès vertical: Peter Pan, interessant via de format clàssic que ens posa a lloc des del primer metre. Ambient de la nord concentrat en quatre tirades cadascuna amb el seu propi segell i un denominador comú, estil conservador en equipament i concepció del traçat.

La Roca d’en Guillot s’alça les portes de la muralla d’Ecos ferma com una petita torre, costa endevinar-hi línia, però l’esvelta fissura de la segona tirada ens obre les portes del baluard. Aquí mana la roca. Escalada atractiva i rotunda, sorprenentment variada donada la seva brevetat i sobre roca excel·lent llevat del primer llarg que dispara les pulsacions per la incertesa del conglomerat.

Semi-equipada amb espits, pitons i algun tac de fusta ens permet i demana equipar, necessitem dotze cintes, friends fins C4 i aliens. A tenir en compte, primera i darrera reunió d’un sol espit, els claus del segon llarg costen de veure i falta un dels tacs de fusta que marca la ressenya original, el pitó del darrer llarg també ha desaparegut. Grau ajustat, no desmereix el tarannà sever de la nord d’Ecos.

La via comença per una escletxa de roca trencada i terrosa on els únics seguros són tres arbusts que destorben més que protegeixen, inici poc engrescador que es pot evitar pujant més a la dreta per una estreta fissura protegida amb tres pitons, finet, variant clarament més difícil (6a).

Les dues tirades centrals són magnífiques cadascuna en el seu estil, una fissura/diedre de verticalitat creixent a protegir el segon llarg i una placa aèria i de gestos comptats el tercer, increïble com l’encerten. L’aresta final, senzilla i bonica completa un itinerari que voldries que fos més llarg, et deixa amb ganes de més. Orientació nord-est que ens deslliurà del rigor de l’estiu.

Aproximació, des de l’aparcament de Can Maçana seguim el GR per sota la Cadireta fins el coll de Port (rètols). Des d’aquest anem al Coll del Miracle i baixem cap al vessant nord, en no res trobem un corriol poc marcat que surt a la dreta i voreja per sota les parets d’Ecos.

El seguim i arribem a una clariana on s’aixeca la Roca d’en Guillot ben plantada al nostre davant (1h15min). La via comença a tocar del camí, a la dreta del perfil de l’aresta, una baga vella en un arbust ens indica que som al peu del primer llarg.

Descens, des del cim desgrimpem (II) per la cara sud-est per un petit tall (evident) fins una rampa de pedra que porta al peu de l’agulla. Baixem pel dret bosc a través en direcció sud i en no res arribem a terreny obert on trobem les marques blaves del camí alt d’Ecos. Seguim el cami a la dreta fins el coll del Miracle, tan sols queda desfer camí fins aparcament (1h).

Peter Pan, nen no sé, però lliure tota la vida per suposat i escalades com aquestes t’hi fan sentir. Refrescant i singular sorprèn pel descarat atreviment amb que ens rep. Com diu la guia: pels romàntics de la cara nord, jo hi afegiria... pels curiosos també!

conspiradordelavertical:loromànticguerrerParce