*** Aresta Integral Fredi-Picazo (230m, 6b/Ae, V+oblig), Roca dels Aurons (Ecos), Montserrat

Divendres, 13 de maig de 2022

Hi han vies que estan fetes de llum, arestes que emplenen el cel de relleus inamovibles. Contemplar-les convida al recolliment, però sorgeix el neguit... podrem fer-les a la mida de les nostres passes. Fredi-Picazo o com adreçar una línia amb l'elegància de la senzillesa com a principal argument.

Navegar, no hi ha altra paraula per definir la sensació que suposa escalar el perfil minimalista de la Roca dels Aurons. El conglomerat d'aquesta proa esmola la intuïció. Guanyar el seu cim, però no és tasca fàcil, la ruta normal resulta ser-ho tan sols de nom. Darrer mur que continua sorprenent per l'audàcia de la seva obertura i el compromís que exhibeix.

Exquisit, sever, com fa vibrar. Muntats ja al capdamunt de la muralla percebem les seves vistes úniques i un sol batec, Ecos. Quins patrons tan diferents els que regeixen aquest racó de món!

Notes d’interès vertical: Aresta Integral Fredi-Picazo, estil tradicional el d’aquesta clàssica amb pocs, però fidels adeptes que gusten d’itineraris on l’aventura és part del camí. El nom defineix la via, una successió de vistosos esperons que cavalquem fins guanyar el cim de la Roca dels Aurons per la seva via Normal, encertada decisió que aporta solera al recorregut.

Les cinc primeres tirades corresponen a la Fredi-Picazo i les dues darreres a la Normal, oberta l’any 43 segueix sent una lliçó de mestria i coratge. Via semi-equipada amb la premissa d’austeritat com a norma, hi trobem bolts, burins i pitons als passos claus, deixant sempre un ampli marge a la navegació quan la dificultat baixa. La distància entre assegurances fa que costin de veure.

Tot i la mesura en el grau i que, llevat de la primera tirada, la roca és excel·lent, el compromís és alt, especialment a la via Normal on toca escalar sense gairebé poder afegir peces a no ser que portem pitons, exposició garantida. El re-equipament de la via (bolts) tan sols compren les cinc tirades de l’aresta Fredi-Picazo, la Normal ha mantingut l’esperit amb que va ser oberta.

Reunions muntades menys la R4 i R5 on tan sols trobem un bolt, la R6 amb un burí i un parell de pitons antics també convé reforçar-la. De material necessitem dotze cintes, friends del 0.5 fins C2, aliens, tascons petits, tricams i estrep.

Escalada de ritme seré i bàsicament en placa centrada en el perfil de l’aresta que cobra de sobte una verticalitat impetuosa al mur final del monòlit, estem davant la Normal, espartana i brava, el tarannà canvia, cal anar mentalitzat que poca cosa protegirem (V+ expo).

A tenir en compte que la R4 es munta al capdamunt de l’Agulla dels Aurons i per continuar pel següent contrafort cal baixar a un petit coll, és millor no desgrimpar i muntar un ràpel curt de 4m (maillon al bolt de R). Orientació nord-est, tindrem certa ombra i per estones el tacte peculiar del rocam de la nord.

Aproximació, des de l’aparcament de Can Maçana seguim el GR per sota la Cadireta fins el coll de Port (rètols). Des d’aquest anem al Coll del Miracle i baixem cap al vessant nord, en no res trobem un corriol poc marcat que surt a la dreta i voreja per sota les parets d’Ecos. El seguim i arribem a una explanada des d’on l’aresta és ben visible al nostre davant, el corriol avança ara colgat per una gran feixa penjada on trobem algun tram de corda fixa que ajuda a creuar alguna canal que s’ha esllavissat.

La via comença pel vessant oest (dreta) de l’esperó, uns cinc o sis metres per sobre del camí, així que un cop estiguem a l’alçada de la Roca dels Aurons remuntem una canal incòmoda pels arbres caiguts fins localitzar el peu de via. Cal estar atents, un burí indica l’inici i més amunt si ens fixem ja veure’m algun bolt (1h30min).

Descens, amb una desgrimpada senzilla per una mena de vira/canal encarada a l’est anem a buscar una instal·lació de ràpel situada pocs metres sota el cim en la cara sud. Amb un ràpel de 30m justos arribem a un petit coll des d’on baixem per mig bosc en direcció sud cap a una zona neta de vegetació on girem a l’esquerra (est), ràpidament trobem un corriol amb marques blaves que seguim a l’esquerra per evitar tallats. Avancem atents a les fites i marques blaves que indiquen per on creuar lloms de pedra i curtes desgrimpades fins que el corriol ens deixa de nou al Coll del Miracle. Tan sols queda desfer camí fins aparcament (1h15min).

Solitud i llunyania imprimeixen caràcter a les vies d’Ecos. Perdre-s’hi és un salt a una altra època, a una forma diferent de concebre l’escalada. No hi busqueu dificultat a l’Aresta Fredi-Picazo, tan sols la bellesa nua que aquestes vies imprimeixen a la roca.

conspiradordelavertical:loromànticguerrerParce