*** La Norte de Escales (185m, 6a/Ae), Paret d’Escales (N), Sopeira

Dijous, 2 de juny de 2022

Norte de Escales, amb aquest nom ben bé podria ser una clàssica de tota la vida, però ves per on que estem davant d'una línia ben desperta i de modernitat recent. Un itinerari pensat per gaudir i que en aquestes dates ens reserva el bé més preuat, ombra redemptora. Discreta, la paret rebutja qualsevol mena d'ostentació, certament l'aparença no és el seu punt fort, però els oberturistes són de consciència laboriosa i han llaurat una ruta amb segell de qualitat.

Com a bona nord ens rep amb una roca a la que costa confiar-s'hi, però té un tacte convida a seguir-li el ritme. Ens deixem portar. Equipada amb generosa sensatesa, no queda ni un pas per provar i constatem que és des de la perspectiva del gest quan flueix l'energia del traçat. Fascinada per la rudesa d'aquest paisatge forjat per l'afany humà de dominar els camins de l'aigua, avancem. L'elegància es troba en l'escalada, en el plaer que desvetlla, avui net i senzill, com la fondària del blau que ens acompanya.

Notes d’interès vertical: Norte de Escales, interessant línia que ens obliga a fixar l’atenció en una paret d’escàs atractiu vertical, però que ens obre les portes d’una escalada singular pel rocam i sensacions. De fornada recent, 2019, és la primera via oberta en aquest vessant i un bon referent de les possibilitats d’aquest pany de muralla.

Els oberturistes han enllaçat hàbilment fissures i diedres que donen un toc alpí amb plaques de roms on mana el gest, sanejant a consciència el traçat i equipant-lo amb un seny no renyit amb la generositat.

Original, variada en els passos i de dificultat sostinguda en el V+ amb trams més potents no obligats, en fa gaudir de cada tirada i sap crear l’expectativa de què ens reservarà la propera. La roca, calcari de qualitat variable i tacte peculiar, li dóna un toc d’aventura que cal pair per no atabalar-nos.

Orientació nord, nord-oest, a l’estiu tenim ombra fins passades les cinc de la tarda, però després la paret és domini del sol (en dono fe, fa un parell d’anys vam baixar del segon llarg per la solana). Pràcticament equipada amb bolts, tan sols necessitem dotze cintes i un joc discret de friends del 0,75 al 3 per completar les tirades centrals (L2, 3 i 4).

Accés, des de l’aparcament situat a la part superior de la presa d’Escales que trobem a un lateral de la N-230 un cop passat el poble de Sopeira en direcció Pont de Suert. Aproximació (5 min, gairebé inexistent), creuem la part superior de la presa i un cop al final travessem el túnel que ens deixa al camí que voreja l’embassament. Als pocs metres trobem l’inici de la via, al costat d’uns esglaons de ferro pels que baixarem (bolts visibles).

Descens pintoresc, des de la darrera reunió fem el primer dels tres ràpels (40, 30 i 50m) que pel vessant contrari ens porten a la cornisa penjada on acaben la majoria de vies de la Paret d’Escales. Un cop a la cornisa la seguim fins l’entrada d’un túnel que primer en baixada i després prenent una bifurcació a la dreta ens deixa en una vira de la cara nord que porta als graons de ferro on comença la via (30min).

Bonica via i intensa si te l’agafés amb ganes. Resolta pels oberturistes amb enginy i oportunitat, sorprèn perquè l’ambient està en l’escalada i no en la circumspecta paret. El paisatge però, fascina. Escalem sobre l’aigua en busca d’un horitzó de crestalls a mig domesticar. Estímuls en continu contrast!

conspiradoresdelavertical:Angélica&π