**** Via de l' Alicorn, 120m, 6a, paret de la Cubil, Montgrony, Ripollès

diumenge, 12 d'agost del 2012

Aquesta via feia molt de temps que estava amagada al calaix de les vies pendents, pero sempre que veiem l'opinio d'algu que l'havia escalat, els comentaris eren els mateixos, bonisima via, pero molt expo pel poc equipament que te i la poca possibilitat d'augmentar les proteccions i cada cop que ho llegiem la ressenya tornava al fons del calaix. Fins que fa poc vam llegir que finalment l'aperturista havia decidit “humanitzar-la” afegint mes assegurances i canviar els espits per quimics. Aprofitant que avui tenia un bon element a ma i a aquest tot li va be, es deixa enganyar facil per la magia d'aquesta preciosa raconada del Ripolles, paradis del friki ara vingut a menys. Pista un pel trencada que ens deixa al Coll Roig,

Des d'aqui ja divisem la paret i les seves caracteristiques canaleres a mitja via, tambe amb el primer sol del mati brillen xapes per tot arreu, sembla ser que l'aperturista dela via de l'Alicorn, a part de fer un rentat de cara a aquesta ha fet molta feina a altres linies llargues al costat dret de la paret, aixi com noves linies esportives al murs mes curts.

Primer llarg de tramit, pero on ja podem veure la tonica del que ens espera mes amunt, roca de qualitat, genial en les seves capricioses formes i gens sobada (de moment...). Sortir de la R1 amunt ja cal apretar quan ens desapareix el canto generos i entrem a un tram alucinant de canaleres amb els cantos esmolats i on fa una mandra total caure sobre aquest ganivets.

Les assegurances tampoc son a tocar i cal anar amb calma. Nou sostre a mitja tirada on cal apretar les dents de nou i mes canaleres, ara mes assequibles i on no sempre el cami mes curt es la linea recta.

La darrera tirada segueix al seu inici igual, pero ara sembla que amb el rentat de cara han endreçat la linia recte amunt a traves d'una fissura tant generosa, que el company no es pot estar de fer uns metres de “trad” tot i no ser facil precisament. Rapel per la mateixa via, vam fer tres, pero estem convençuts que amb dos a tope de corda s'arriba a terra. Per aprofitar la jornada mes tard ens fiquem en una de les dues vies del costat dret i mes del mateix, tot i que el darrer llarg ens tira enrera. Bonic lloc per redescobrir.

Aixi ho hem vist nosaltres: