" La il·lusió ens fa l'horitzó més ample "

L'Intrepida Sirena en imatges


Que millor per treu-rens el fred de sobre que unes imatges del Mediterrani, no? Hi ha algunes vies que quan les escales no et deixen indiferent i aixo no res a veure amb la dificultat o la por que has passat, una d'aquestes darreres vies sense cap mena de dubte ha estat la Intrepida Sirena de Cala Montgó a L'Escala, un penyasegat d'un centenar de metres desplomat en gairebé tot el seu recorregut, pero que la morfologia de la seva roca permet enfilar-nos en un sorprenent grau assequible de dificultat, el seu excel.lent equipament (que no excessiu) i sobre tot l'entorn on es desenvolupa l'escalada fa que aquesta ruta tingui quelcom especial



Una altre singularitat d'aquesta via es el seu acces, on cal arribar al seu peu amb una embarcació fent de l'escalada d'allo mes pintoresc abans de començar i no ens enganyem, quan et plantes a l'inici i veus aquell mantingut desplom, segurament ens entraran els dubtes si estarem a l'alçada de la ruta i mentres ens ho mirem i remirem, la barca ja ha girat cua i ens ha deixat alla tot sols, ara cal sortir per dalt si o si.




L'època ideal per venir son les tardes d'estiu a l'ombra, es quan es facil trobar a algu disposat a que ens dugui fins alla a un bon preu. Un bon dia recordo que tinc per casa una corda estàtica de 100 metres i se m'encén la bombeta... Li proposo a l'Esther i en Pere i aquest no dubtem ni un moment en acceptar, aixo si, jo aquest cop no vaig a escalar, em motiva molt mes anar a fer fotos i vídeos.




Sincerament..., rapelar els 100 metres de penya-segat no es una idea gaire encertada. A part de l'impresio que fa penjar-te d'aquest buit, tots vam coincidir que es mes acusada sobre el mar que no pas a muntanya. Fins la R1 tot va força recte i amb un desplom discret, pero d'aquesta al peu de via el tema canvia totalment, recorregut en travessa i un acusat desplom fa que em quedi a pocs metres del aigua i separat uns 8 de la paret. Es impossible fer cap pèndul que m'apropi minimament a la paret, la corda esta tant inflada que hem tingut seriosos problemes per baixar i remuntar aixo sera "divertit", quan prenc consciencia de la situació en la que em trobo i on tinc clar que cal lligar les cameras de fotos a la corda i arribar nadant a la paret. 



De cop i volta darrera meu una veu en diu....
 -que et podem fer un cop de ma?
Han aparescut com per art de magia dos kaiacs que amb una tibadeta em permeten arribar a la paret. 
Despres de jumarejar penosament el primer llarg, tinc clar que es millor sortir escalant d'aqui ni que sigui sense peus de gat. L'escalada de nou un gaudiment!


The movie:

4 comentaris:

Joan Baraldes ha dit...

Molt bones les imatges !!
Entenc que vareu rapelar la paret i que mentres dos pujaven escalant tu vas pujar per la corda fixe fent fotos i filmant. Fou així ?

Salut i a tibar

Gatsaule ha dit...

Les fotos són genials!! La via no ho sé, però sembla que t'ho vas passar bé fent-les!!

Per cert, a aquest pelut del casc groc em sembla que el conec...., no saps pas en mans de qui us poseu!!

molimolano ha dit...

Bones imatges i carai quina passada rapelar per aquest lloc, em sembla que lo més fotut va ser això, quina impressió!!

laura pi ha dit...

Joan, vam rapelar amb una estatica i l'idea inicial era jumarejar per ella gravant i fent fotos, el que pasa es que nomes va ser possible remuntar el primer llarg perque la corda estava molt inflada.

Gat, les fotos son maques i la via tambe, diferent a gairebe tot el que podem escalar. Amb el pelut fa molts anys que ens coneixem i sempre surten coses maques quan coincidim plegats.

Montse, rapelar sobre el mar a tots tres ens va fer mes impresio que fer-ho a muntanya, feia yuyu veure com es clavava el grigi al baixar per la corda inflada i com rascava en algun canto viu. No es bona idea repetir-ho en aquesta via.

salut, alegria i fred ja!