dissabte, 11 de juny del 2011
Aquest final de primavera que patim de dies plujosos, roques humides i previsions erratiques ens fan buscar un desti no gaire agossarat, de caminar poc i retirada rapida. Desempolvem del calaix de la memoria el Clot de la Monica, portem masses anys sense tastar les seves curtes i agradables vies.
Ens apropem fins el Frare de baix que esta envoltat de vies prou interesants que encara no hem tastat. Iniciem el mati per la la Sirigiya, una ruta de dos llargs i concepcio totalment classica, guanya els primers metres de desplom a base d'Aes, la primera xapa d'alumini on cal una bona estirada fins la propera, fa fredar pensar el dia que digui prou i estem penjats d'ella.
Varies sortides en lliure on trobem roca variable i on cal anar cercant el cami mes facil tota l'estona ens deixa a la primera reunio.
Laura va amunt pedalejant els primers metres de desplom i despres sortides facils en lliure, just per aixo ben poc equipades i amb poca possibilitat d'aumentar la proteccio. Pel cami trobem una reunio intermitja pero es completament prescindible. Muntem a la sabina cimera i rapel de 30 metres que ens deixa dalt del esglao on comença la seguent via del mati.
El petit Guifré, es una via de dos llargs on la seva primera meitat te mentalitat esportiva al anar buscant el trams mes tecnics de placa sense patir gaire per la distancia de les xapes, tirada molt bonica de continuitat sobre excel.lent roca de petits cigronets. El llarg d'arribada a cim es totalment diferent, facil, desequipat i trencat, aixo si... amb unes espectaculars vistes d'ocell sobre l'agulla que hem escalat previament.
Dos rapels i ens plantem a peu pla a l'inici de paret, enfilem pel petit Nil. Ara canvia radicalment el tarannar de l'escalada, ficarem catxarros a plaer en fissures i bavareses verticals de canto generos. Un primer llarg molt bonic, aquesta via segueix recte amunt a cop de pedal, nosaltres optem per resseguir una vira facil a la dreta fins l'esglao d'abans.
Per rematar la jornada, optem per assaborir l'aplastant logica dels que vam trepitjar per primer cop als anys 40 l'agulla del Frare de baix. Una altre lliço de bon ull i millor fer de la cordada Torras-Nuviola-Vinyals. Entrem per una canal facil fins que arriba un moment que hem de fer un acrobatic canvi de paret i a continuacio realitzar una llarga travessa sobre el buit, progresem per roca de primera qualitat i tantes assegurançes com la nostre por e imaginacio ens permeti. Simplement espectacular!
Sempre me han dit que cal marxar d'una festa quan aquesta estigui en el seu summum, doncs res... un altre rapel i cap a casa amb un sabor de boca molt dolç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada