ad astra per aspera - a les estrelles pel camí més difícil - SENECA

*** NOVA VIA L'Ull del Pilar, 90m, 6a/Ae, Pilar del Segre, Vilanova de Meia,

diumenge, 12 de juny del 2011
Matinem força amb l'idea d'acabar d'una vegada per totes i intentar sortir per dalt del Frare Gros, quan arribem a peu de via ens trobem un mati totament emboirat, on dies de pluja i mes pluja han deixat les parets nords de Montserrat inescalables, ens proposen un irrebutjable pla B, i com som de cor facil, doncs res... carretera i manta cap al Pilar del Segre a Vilanova de Meia!



Es tracta de finalitzar una singular apertura on en Paca ja ha obert la primera meitat. Mentre ell jumareja per la corda fixa que havia deixat instal.lada, nosaltres escalem en lliure desde l'inici per confirmar el grau, un primer llarg molt vertical amb bon canto, bona roca amb algun tram discret. Just en el tram mes desplomat i obligat ens trobem una estaca afilada per la seva punta i ficada en un profund forat. La trobada ens deixa sorpresos ja que per dalt desploma força i per sota hi ha un bon tram d' Ae.


Pero la major sorpresa es a l'acabar el llarg, entrem en una cova que no es res mes, que un llarg passadis corbat que torna a sortir de nou a la paret i per on caminem ben amples, aqui trobem una immensa sabina tallada a destral, seguim sense entendre res. El nom amb el que batejarem la nova via es d'una logica total.

Ens fixem en un petit forat al terra, el desobstruim una mica i passem a traves d'una curta gatera. Dins ens apareix una petita sala amb petites i curioses formacions geologiques, que no ens sembla tenir continuitat mes enlla.


Creiem que en un altre tirada assolirem el cim, en Paca enfila a burilar un tram que en el seu inici desploma i on despres nosaltres continuarem en lliure fins al final. Veure'l fer anar el burilador es tot un espectacle d'efectivitat i velocitat (MAKITA go home!!), al final s'acaba animant i no ens deixa ni un sol metre verge per nosaltres. Tant es... escalar aquest tram vertical o desplomat amb aquesta roca tant generosa es tot un regal ja sigui amb la corda per dalt o per baix.


Mes info en el blog d'en Paca

La ressenya:

3 comentaris:

joan asin ha dit...

Ei això pinta bé, enhorabona bon ull...

Gatsaule ha dit...

Si que feia mal temps diumenge, si, en pots estar ben segur!

Enhorabona per la via, esperem a veure el què..., però ja saps que les curiositats geològiques m'atrauen!

josep i laura ha dit...

Hola Joan, si si, ja has vist a les fotos que el ull es tant gran que entrem de peu jejeje. Sobre l'intuicio i sise sentit per saber trobar aquestes petites virgueries de la natura pocs com en Paca.

Gat, algun dia si estas per Vilanova i tens una estona lliure o et plou apropat, es rapida de fer i no et deixara indiferent aquest hibrid escalatoriespeleologic

salut, alegria i tapia!