A Alacant es concentra la major part de la roca del Pais Valencià, tot i que les primeres parets que veiem venint de Murcia no ens fan gens el pes: El Rincon de Bonanza, Orihuela. Son vies que no duen a enlloc i on estan situades (sobre transitades carreteras) tampoc ens acaba de seduir. Tot i aixi, força aprop d'aquestes hi ha una paret que a simple vista sembla lletja, pero que li veiem cert encant i ahir ens la van recomanar prou, El Botri, situada sobre el poble de Redovan i amb una aproximacio molt curta.
Laura enfila el primer llarg i en pocs metres ja ens adonem del pa que tambe es dona aqui, tot i que segons al ressenya aquesta tirada no passa de IV+, pero Laura esbufega mes del normal, a mes... el poc equipament que trobem esta col.locat una mica amb el cul. 
La seguent tirada es per a mi i confio que ara que el tema es posa prou vertical la via guanyi en logica e interes. Ara la roca es genial, molt bon calcari de canto i busties, que poc a poc es va posant mes i mes vertical i on les assegurances et fan escalar de veritat entre elles. Gairebe al final del llarg trobo un passatge que em supera de grau, pirulejar aquesta placa es misio impossible i arriscar-me a un molt possible vol, aixo vol dir confiar tota la sort a la resistencia d'un espit a mig entrar. No em veig, baixo a la reunio i ho prova Laura, al final decidim fer cas al sentit comu al comprovar que el tram mes obligat i dificil esta mes amunt i de dificil retirada a l'anar en travessia.
Ens sentit una mica estafats, de nou la guia de les 100 millors d'Espanya ens ha tornat a fotre el dia enlaire i aixo que avui en vista del desaguisat d'ahir anavem amb total modestia, i just per aixo haviem optat per aquesta ruta que surt ressenyada com de Vº obligat. Tambe val a dir que la ruta esta encarada al sud i la calor que fa avui, tot i ser octubre, es inaguantable i sense gaire aigua com anavem no massa amunt haguesim arribat! Escalar no deixa de ser un joc contra les parets i els nostres dubtes i pors i avui hem perdut, doncs avall!
De cami al poble trobem fent esportiva sota l'ombra al locals del poble que ens pregunten de on venim amb la calor que fot, quan li diem del Botri i perque ens hem baixat a pesar de que la guia li dona un grau obligat de Vº, a l'escoltar-ho tots no podem evitar una sonora carcajada. Tot i aixi una via recomanable sobre bona roca, on cal anar be en el sise grau i sobre tot fer-la en els dies curts i freds d'hivern.
2 comentaris:
Sorprèn una mica tot plegat, la veritat. Clara que també sorprèn que féssiu el viatge només amb la 100 millors....
No pateixis Gatsaule, vam sortir de casa amb les fotocopies del maleit llibre, pero duiem dues guies mes d'escalades a Valencia, sort d'aixo! ha estat un tour de dues setmanes sense cap ruta fixada a la recerca de llocs desconeguts per nosaltres.
Be..., tu tampoc et queixis que vaja tournee pel ianqui has fet tambe!
salut, alegria i fred!!
Publica un comentari a l'entrada