" La il·lusió ens fa l'horitzó més ample "

***** Terra Incognita, 235m, V+/A1, les Agudes, Montseny

Sona el telèfon i és la Carla, una noia que dies abans havia compartit corda amb Laura a Ager i està buscant algú amb qui enfilar-se entre setmana. A nosaltres ja ens va bé i en poca estona fem mil propostes diferents, al final la meteo mana, el dia anterior ha plogut moltíssim i no ens volem allunyar en excés per si avui el mal temps ens fa recular de nou. Li proposem anar al Montseny, quin millor lloc per deixar-se encisar per la màgica tardor a les seves fagedes? La suggerència nostra li sembla agossarada, ha vist la ressenya i diu que hi ha molt de bacalao, la tranquilitzem dient-li que aquesta via la coneixem com si l'haguèssim parit... i pica!!

Com sempre els boscos tardorencs del Montseny a mig despullar ens obren els sentits, fem l'aproximació sumergits en una abundant catifa de fulles seques que ens amaga les fites que duen al peu de via, però en poques vies com aquesta ens plantariem al seu inici amb els ulls tancats.



Ens repartim la via en tres trams i Laura comença pel vertical i fins i tot desplomat esperó, això sí... en aquesta cara nord isolada i a prou alçada el fred a les mans es deixa notar.




Avui ha sortit un dia espectacular i a més tota l'aigua que ahir va caure aquí al Pirineu ha estat la primera nevada de la temporada deixant-nos una bonica postal a l'horitzó. El segon llarg és el més fàcil de la ruta, però tot i així cal donar la talla, verticalitat i fissures a dojo!



El tercer llarg li toca a la Carla, s'inicia amb un moviment lateral poc evident de sisé grau que es treu amb molta solvència, val a dir que ens ha deixat bocabadats amb la seva soltura en l'art de l'escalada clàssica, aobretot tenint en compte que fa tan sols un any que ha començat en el mòn vertical.


El quart llarg també és per la Carla, aquí ja comença el festival sota la gran paret negra i vertical, a més els passos d'adherència no fan honor al seu nom despres del gran xafec caigut ahir, per sort el canto és noble i generòs i la noia puja com una campiona amunt!





L'arribada dels tres a la quarta reunió, a pesar del que diguin les fotografies, és de fred, molt de fred! en aquest tram de la via mai dóna el sol i costa tenir el tacte adequat a les mans, tot i així no podem evitar somriure, estem gaudint molt de la via.







Els dos darrers llargs són per en Josep, el penúltim, que és el més dur, li donen 6b en lliure, però ho passa en A1 com un senyori el darrer, tot i no passar de V+, cal autoprotegir-lo bastant. Feina feta, de nou enfilem avall satisfets de gaudir d'aquesta ruta exigent i en un entorn que mai ens deixa indiferents, però per gaudir-la al 100% res com al caloròs estiu.



7 comentaris:

Anònim ha dit...

Bones!. Pel que sembla, aquesta "via" la vareu equipar vosaltres (llàstima no l'obrissiu...). A la que pugui m'escaparé a fer-la, a veure que tal!. De totes formes... Pel que he vist a la vostra ressenya, ¿no us sembla que són dues vies (3 i 4 llargs, respectivament), que no pas una sola via amb entitat pròpia?. I en tot cas, la recomanació, que fos de fer-les una rera l'altre?. Pot ser un cop m'hi acosti veig una altra cosa, però veient la fotografia no veig "Una" via en lloc...
Amb tots els respectes... Molt bones escalades.
LGdM.

laura pi ha dit...

Sr anonim, La via esta oberta/equipada a mitges, el primer cop que vam anar, vam escalar per equivocacio els tres primers llargs autoprotegint per sota, no ben be per on va ara. Vam gaudir molt d'aquella esvelta aresta i al veure el tros paret que teniem davant vam creure que podia sortir una bona combinacio, no havia cap linea evident i es veia tot molt caotic i brut de molsa, pocs dies mes tard vam tornar i aquest cop vam rapelar des del cim a veure si hi veiem color en aquell caos de paret. El que vam veure va ser molta molsa, vegetacio i molts blocs sueltos, pero tambe una roca amb cantos molt atractius per l'escalada, calia molta neteja i cercar be l'itinerari mes atractiu i vam decidir fer-ho a contracor per dalt i ara vist amb la pesprectiva del temps crec que va una decissio encertada.
Es el Montseny i dona el que dona i vam considerar que calia primar un bon recorregut semiequipat i ben sanejat. Alla vaig colocar el meu primer parabolt, fins ara haure obert unes 15 vies llargues de roca i es just d'aquesta de la que em sento mes content, just perque la satisfaccio va mes enlla de l'estil emprat o el grau i per mi prima mes l'entorn, la roca, les vistes, les sensacions...
Llegint el llibre de piades (que ja es el segon)o els comentaris per la red, la majoria d'opinions son molt positives, tot i que entenc que per alguns escaladors no es precisament el tipos d'escalada que busquen en una via llarga.
Tal com dius mirant la ressenya poden semblar dues vies diferents, pero nomes son 50 mts de caminar per enllaçar les parets, hi ha grans classiques a casa nostre que camines molt mes i ningu li posa cap pega, pero la foto de la ressenya fa un curios efecte optic que porta a engany.
Tampoc segueix cap linea evident i crec que es just per aixo, que tothom que sol arribar a peu de via amb aquest cert escepticisme, acaba sortint molt content perque s'han fotut un fart d'escalar a cada un dels seus 7 llargs.
M'agradaria saber de nou la teva opinio si t'acabes acostant, bones escalades!

Alex ha dit...

La vaig fer ahir per la tarda. Us vull felicitar per aquesta via. A les agudes, on sincerament mai havia vist una via que em satisfés trobar 7 llargs amb tanta varietat de passos i qualitat, és per treure's el barret!. Trobar aquesta línia a la cara sur de la Maladeta, malgrat continuaria sent una bona línia, no tindria tant de merit. Però el merit es trobar-la a les Agudes!!!. Respecte a la transició després del L3.. "es lo que hay", son les Agudes!,jaja. Per mi és un problema relatiu, i si considerem per exemple que les rutes de les Bagasses com la CADE son una ruta de sola, malgrat estiguin trencades per la feixa a on es pot accedir caminant, doncs aquesta també ho és.
L'únic dubte es en l'ultim llarg. El varem fer bastant recte però no hi havia cap seguro. Hi ha uns pitons una mica per l'esquerra però la ressenya marcava mes aviat per la dreta no? Es normal?
Salut!

Anònim ha dit...

Felicitats i agraiment als apreturistes, realment ahir, vam gaudir molt en aquesta via.
Variada, atlètica i de bon protegir et fa escalar ben concentrat sense perdre la diversió.
Al meu entendre, desmereix una mica l'últim llarg. Una sortida directa quedaria més endreçada.

Un toc d'atenció en l'aspecte orientació. De cap manera és cara nord. La primera part et fregeixes absolutament. Crec hi toca el sol tot el dia.
La segona part ombra a partir de les 12.

Dit això a gaudir-la......

Ernest



Unknown ha dit...

Enhorabona per la via, ens ha agradat molt. Sobretot el segon tram.

Us deixo el link Wikiloc amb la ruta d'accés a peu de vía. Tot i haver fites és fàcil caure en el dubte.

https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=28037127 (Accés via Terra Incognita, Agudes Montseny) en #wikiloc

Aixís afegim un granet de sorra.

Informar que les equipacions estaven totes bé. Sanes i estalvies.

Fins aviat

Unknown ha dit...

Per cert,soc l'Àlex Sabaté del GEM!

laura pi ha dit...

Ei Àlex,

merci per la info, fa un parell d'anys que no l'escalo i sempre va bé saber en quin estat es troba la via. Va ser oberta amb molt de carinyo i sempre fa il·lusió veure que la gent en surt contenta.
A veure si ens veiem un dia pel GEM!

Salut, tàpia i alegria

laura