ad astra per aspera - a les estrelles pel camí més difícil - SENECA

** Pique Longue, 120 m, 6a, la Granota, Montserrat

Retorn a Montserrat, a agafar el tacte gairebé oblidat de la seva roca tan peculiar. Aquest cop no volem patir gaire ni passar fred i ens decantem per una via en el vessant sud i generosa en asegurances, l'escollida és la Pique Longue, en el sector camping, molt propera al monestir, un lloc que fins ara mai ens havia cridat l'atenció.

1er llarg, inici patinos i confós de la via

L'arribada al peu de via és fàcil de situar, però el primer problema arriba a la que portes pocs metres escalats al bellmig d'un mar de parabolts. La ressenya que duem no és gaire clara a l'hora de dir-nos que al poc hem de canviar a la placa de l'esquerra, aquest tram perdedor també té l'encant de ser una mica patinos i cal obrir els sentits. Un cop a la R caminem més amunt fins trobar un altre caminet que creua la paret i ens situem a la continuació del pany de paret interromput.


segona tirada, bona roca per gaudir

Aquí la tònica de la via millora, més verticalitat, roca de qualitat i bones vistes panoràmiques. Jo encara estic amb els meus dubtes "montserratins" i Laura encantada de la vida al poder fer metres i més metres en la roca que més còmoda es troba.

Possiblement el millor de la via: les vistes panoramicas sobre aquest circ, anomenat monestir

Un tercer i quart llargs més curts i en què no es veu clar cap on et portara la ruta més amunt. A la cinquena tirada, sorpresa! una compacta i vertical placa de cigronets de màxima qualitat, és just aquí on estan els passos claus de la via, però no són gens obligats, perquè és possible evitar-los caminant per la dreta. El darrer llarg és la cirereta del pastís, una petita agulla vertical per tots els seus costats, amb un inici exigent, però a la que et poses per feina les generoses presses apareixen per tot arreu.


La darrera tirada, bonica escalada vertical a una agulla

L'arribada a reunió és un xic extranya, posada en un lloc incòmode i de costat, però bé... és el que hi ha! La baixada poca història, rapelar des de les reunions que hem passat fa poca estona i de pas ens entretenim una mica més en el llarg de 6a per tornar a tastar-lo!

Iniciant la baixada, amb els Gorros omnipresents sempre!

Una via una mica discontínua on es camina més del que podem imaginar a priori, però que millora a mesura que pugem, amb molts trams sobre bona roca i excel·lents vistes. Laura encantada per haver encapçalat sense cap mena de dubte tota la ruta i jo feliç de veure-la baixar tan motivada.