Ben bé sembla una condemna, no ho és, però podria ser-ho: 1 mes i 1 dia sense donar senyals de vida! Aquest mes d'abril que habitualment sol ser molt prolífic en alpinades sembla que hem trepitjat merda, a pluges, nevades i mal temps sense treva, cal afegir la mala sort que vam patir els dies que va fer bo... durant un intent d'apertura d'una via d'aventura a les terres d'en Serrallonga, la paret va decidir venir sobre nosaltres amb tot el que comporta:
ensurt, accident, rescat, recuperació física i mental (mil gràcies de nou GRAE!). Aprofitem també per enllestir i acabar un projecte d'apertura que teníem mig oblidat a l'Alt Urgell (d'això en pocs dies ja parlarem...).
La primera opció: les alpinades l'oblidem ràpidament, el Pirineu està intrepitjable i decidim anar a recuperar confiança i testar el masegat cos a una via de roca sense gaires pretensions i ben equipada, l'escollida és la via d'en Guillem al Tossal de la Feixa, que sembla ser un roc que, tot i la seva llarga i costeruda aproximació, s'ha posat molt de moda en els darrers mesos.
Tan de moda que un dia entre setmana, sorprenenment, ens donem cita al seu peu 4 cordades (amb la maleïda crisis ja no es pot estar tranquil a enlloc!), per sort les dues últimes en arribar, amb bon criteri, marxen a les vies del costat. Les vistes i l'entorn genials, la roca força bona, però sincerament l'hem trobada una via amb molt poca lògica, on cal fer llargues pedalades fins trobar algun pany de roca escalable en lliure, a més d'un equipament excessiu (ja té pebrots que uns porucs com nosaltres diguin això...).
Trobem una exageració que per fer una via fàcil com aquesta i en que les tirades són prou curtes tinguem que portar 20 cintes i res més, amb les generoses fissures que anem trobant durant l'ascensió. Tot i així, és lloable l'esforç dels equipadors en fer vies tan treballades en un lloc de tan llarg i complicat accés. Només cal afegir que són una bona excusa per conèixer la zona, absolutament recomanable!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada