CADE, A3 (abans, però ara...?), 60m, La Trona, Cingles del Berti

dissabte, 7 de març del 2009
Avui amb la major de les paxorres anem cap els Cingles del Bertí a acabar una via que havíem deixat a mitges per falta de temps fa un any, la coneguda GEEB. Aquest cop arribem a aquell laberint de camins a la primera i en un alarde de “xuleria” al darrer moment deixo en el cotxe gairebé la meitat de pitons que portàvem... total per la GEEB, que ja la coneixem! A l'arribar al peu de via, sorpresa! Una cordada està al primer llarg de la via que volíem fer nosaltres, és el que passa quan arribes a les 2 de la tarda, que el marge de maniobra es molt petit. Com que no ens atreu l'idea d'esperar a l'altre cordada des de les reunions penjades, optem per fer un via uns metres a l'esquerra de la que no tenim ni idea, allà mig esborrat es llegeix CADE. I cap amunt que hi falta gent! a pesar de l'evident fissura que es veu des del terra, aconseguir despegar d'aquest no es pas fàcil, els primers metres vas amb la sensació de que pots aterrar quan menys t'ho esperis, per sort en res agafem alçada i el tema comença a desplomar i desplomar, i això ja dona mes seguretat davant qualsevol “sustu”.

Des d'una evident bauma on antigament es muntava reunió de 4 burils que no suportarien ara ni una mirada, anem en busca de les evidents fissures que ratllen la paret d'una manera molt espectacular i acrobàtica just en el punt que ens deixem anar de la “super R”. A partir d'aquí ens adonem d'on estem a punt d'entrar, les evidents fissures deixen pas a les plaques llises com un mirall i veig con els primitius burils han estat tallats, mentre al bell mig de les plaques unes roques sikades, ara es fan servir de presses pel disfrute dels amants del “gest”, els pocs parabolts que hi han, estan al costat de les fissures, amb la conseqüent emprenyada.

Marxo amunt i arriba un punt que queda ja uns metres per sota els peus l'expansió i el terreny que hi ha al davant es ben sospitós, tant per la qualitat com per la falta de fissuretes, a més a més, el meu camí lògic, cada cop em separa mes de la línia de parabolts. El tema es va complicant per moments, molta punta de pitons escanyats, bongs tasconats, tascons triangulats, merda rere merda es va guanyant centímetres al buit, ja fa estona que m'he adonat que l'única marxa enrere possible que tinc, passa per arrencar tot això i aparèixer penjat sota una expansió i com que això no acaba de passar he de continuar amb el “gaudiment” amunt. Mentrestant la cordada veïna de la GEEB ja estan encarant la sortida i al·lucinen amb el nostres patiments.

A més a més..., ara ve quan me'n recordo dels pitons que hem deixat al cotxe, no hi ha cap més remei que pitonar amb imaginació, resar a que tot això aguanti i baixar a recuperar el material pitjor col·locat. Quan per fi arribo al parabolt salvador, (evidentment... al costat mateix d'una generosa fissura) respiro alleujat i el primer impuls es dir-li a Laura que em baixi ara que puc, però quan recupero l'ale i aixeco la mirada, m'adono que estic al peu de la cirereta de la via, una ample esquerda vertical i desplomada en la que entra tot el que li fiquis, però be... només queden tascons! (els Camalots evito col·locar-los al màxim per penjar-m'hi, que valen una pasta!), això sí, en el darrer pas abans de l'R, sort que hem agafat el nº3, no entra absolutament res més!

La sensació d'haver trigat molt en fer el llarg gairebé mai la tinc, però avui sí, al·lucino quan Laura em diu que he estat 3 hores pel maleit llarg. Avui hem estat previsors i hem portat una guindola i això ens salva de patir de ronyons la resta de setmana. El segon llarg es veu un “truñu” considerable i per si això fos poc, el sol esta punt de posar-se. Laura, de mentre, va pujant i bufant mentre recupera el material, i això sí... també amb les seves dosis d'adrenalina artificiera (atents i no us perdeu el vídeo!).



En resum: una altra via d'aquesta escola d'artificial que ha estat desvirtuada i aquest cop fins fer-la desaparèixer, una merda de ruta que ara ja no es per pedalejar com sempre havia estat, ideal per curtir-se i patir, on han saquejat tot el material original (rovellat, però que feia el seu servei!) per reconvertir-la en una ruta de 7b friky amb cantos sikats (friky sí, preo sense passar-se ehh), serà que no hi ha més i millor roca a casa nostra! Per qui tingui curiositat i sigui masoca: 30 cintes, 7 tascons, 3 bongs, 12 pitons (i en van faltar) més aviat plans, friends (0,75, 2 i 3), ganxo i guindola