ad astra per aspera - a les estrelles pel camí més difícil - SENECA

La gran filigrana (el gran timo!), Vº/Ae3, 280m, Barret d'en Riba, Tavertet


diumenge, 8 de març del 2008

De nou a un petit paradís, el Cabrerès, que comta amb el dubtós l'honor de tenir les majors cingleres amb la pitjor roca de casa nostra. Fa temps que ens volem atansar-nos per aquests paratges amb l'amic Pere, un escalador que no li fa res aquestes escalades pseudo-romàntiques i de col·leccionista d'aquestes raras avis, però aquest a darrera hora no pot venir. Ho desconeixem tot de la ruta, però sabem que el seu passatge més espectacular és una llarga tirolina que salta del Barret d'en Riba i fins a la paret del pla del Castell.

Això sí, només tenim clara una cosa... avui estarem sols com mussols! En definitiva una via que sobre, el paper pinta, si més no, original, la Gran Filigrana! tot i que ens escama la poca divulgació que ha tingut un itinerari tan treballat i eminentment d'artificial equipat. Sobre el paper, sembla una llarga pedalada en un indret de postal, suspesos sobre les aigües de l'exultant pantà de Sau.

Sobre el paper, l'aproximació és ràpida i en baixada, en realitat resulta ser molt més llarga donat que no hi ha camí i anem avall, avall, avall... i perquè la ressenya no deia res del matxet i hagués anat molt bé! això sí, en el moment que aconsegueixes fer cap en una clariana del bosc t'orientes i ja saps cap on caminar i tot és més fàcil. Un cop a peu de via, mirar cap amunt fa mal de coll, l'agulla del barret d'en Riba és imponent i molt vertical la miris per on la miris i l'equipament és l'habitual d'aquestes contrades: P's, que no són res més que varilles d'encofrar de 15cm amb segellament químic

i de tant en tant, al·lucino al veure spits en aquesta leprosa roca, o sigui que no tinc gens clar si es va obrir per dalt o per sota. Sobre el paper és tan fàcil com anar de cinta a cinta i amunt, però bé... just aquí perdem els papers! La distància entre xapes és inhumana, tot i apurar els pedals a tope i estirar-me al màxim (i no soc enano) encara em restava un pam per poder xapar, i això està cotat d'Ae1 i una MER......!!! i el pitjor de tot és que no es tracta d'un pas puntual, la tònica en tot moment és així, aquí cal una antena ben llarga o estar fent en tot moment sortides en lliure sobre roca cutrisima i de fet just on estic ja ha desaparegut qualsevol canto digne d'aquest nom.

Pocs cops m'he rumiat tan poc una retirada! avall, un saltironet des de la primera xapa i de nou a terra ferma, així dona gust retirar-se. Avui farem un diumenge atípic per nosaltres, passejada primaveral pel poble/pessebre de Tavertet i de postres pastis!


4 comentaris:

Xavi ha dit...

Buf, no m'imagino tibant d'A0 d'espits en aquesta roca, si sembla terra! El lloc ha de ser bonic però. A vegades val més una retirada a temps que una gran encigalada. M'apunto lo de dur una antena per si mai se m'ocurreix anar-hi.
Adéu
Xavi
(un dels del dia de la Teixonera al Cadí)

josep i laura ha dit...

Eii Xavi... Quin dia de la Teixonera?? Imaginem que devia ser el dia que nosaltres ens vam enfilar a la Clara Màgica, és que ja portem tres viatges alla i sempre algu ens adelanta, pero be.. l'altre dia per fi no vam trobar a ningu i vam sortir per dalt, quin viote!! Doncs si, una antena sera força bona idea si no vols fer una bonica excursio com nosaltres amb el material a l'esquena.
Bones escalades!!

Anònim ha dit...

llastima que et baixesis tant rapit!la via es preciosa i potser un altre dia amb un altre "karma" t`aniria millor...el gran timo es no haver lluitat.PACA

Miquel Pérez ha dit...

La via es va obrir rigurosament per baix, però es clar, noi, t'has d'enfilar a últims d'estrep en tots els passos. És el que hi ha. Osona climb: "Mal no te'n faràs, però por, en pasaràs".