ad astra per aspera - a les estrelles pel camí més difícil - SENECA

** Canal Est, 65º/M3, 200m, les Agudes

dijous, 19 de febrer del 2009
De nou alpinisme cassola entre setmana, de nou amb l'amic Pako i com no.. de nou cap el Montseny. Avui encara matinem mes que l'altre dia, aquesta setmana d'anticicló tant potent sembla cridar a la primavera propera i les neus amb boniques vistes sobre el Mare Nostrum, son les que mes pateixen. De nou un bosc encisador pel mig de fagedes, de nou la forta i directa pujada fins els contraforts de Les Agudes, de nou les vistes d'ocell en un mati radiant sobre La Selva, El Vallés, El Maresme i el llunya Pirineu.

Avui ens decantem per l'evident canal d'orientació est, que resta amagada mes a l'esquerra de l'habitual NE, també aquí trobem restes de traces anteriors, una evident linea conforma una estreta i elegant goulotte on troben a faltar una mica de major inclinació, com es habitual les majors dificultats estan en superar alguns arbres que trobem al nostre pas, poc a poc la canal es va obrint i fa que les primeres llums del mati vinguin a fer-nos companyia. A la nostre esquena l'imatge omnipresent del lluminós Mediterrani que fa que en tot moment tinguem present en quin privilegiat lloc estem progressant amb els piolets i els grampons calçats.

Fins que no que la via no comença a tocar el seu final que les dificultats no son res mes que una agradable passejada amb vistes, però per sort uns resalts finals afegeixen el punt de pebre necessari per considerar això una escalada i no pas una excursió, primer un curt passatge sobre roca, on cal escoltar un cop mes el cruixir metàl·lic dels grampons sobre la roca nua

i uns metres mes amunt un curt passatge on es posa una mica vertical l'estret pas, trèiem corda una mica a contra cor, però assegurem a esquena, es curiós comprovar mes tard, com en llocs tant familiars com aquest fem que baixem al mínim la guàrdia

A la nostra dreta sobresurten els esvelts esperons que conformem les tirades mes exigents de la via de roca de “Airun i el mar d'estel”, em vaig fixant i no veig cap expansió, m'acabo d'apropar fins allà mateix i m'adono de que fi ha estat el desequipador, tot tallat curosament a fons! Preguntant-me pels motius que algú pot invertit tanta feina i esforç, en carregar-se la feina i il·lusions d'altres, m'adono que la via ha quedat enrere i nomes resta una suau passejada per la neu estovada fins el mateix cim de Les Agudes,

des de aquí les vistes son impagables, amb el veí Turo del Home també cobert del seu mantell blanc i els inacabables boscos caducifolis del Montseny despullats encara de fulles. Ara desfem les nostres passes per la cresta de Castellets, on cal parar molta atenció a segons quines desgrimpades, mai han estat amics els grampons i la roca!.

Tenim previst baixar per una evident canal visible des de la carretera just la que talla en dues la via estival de Terra Incògnita, que durant la seva apertura vam poder transitar per aquí sense gaires problemes, però ara a l'hivern el panorama es ben diferent, no portem ni uns pocs metres que ens veiem obligats a muntar un ràpel de 30 metres,

i a continuació un altre, on una successió de petits i curts desploms ens barren el pas, abandonem algun material que memoritzem el seu emplaçament per poder recuperar aquest proper estiu. Avui hem equivocat la tàctica, l'escalada interessant era el camí de baixada i a l'inversa...

1 comentari:

Anònim ha dit...

Ya ra anys cares fer una canal a les agudes i vareu comentar Que la escalate devia see per on vau baixar aquella era la canal bona vau thorns a ferla con vs anar tends alguna reseña a internet
salut i bones escalades