ad astra per aspera - a les estrelles pel camí més difícil - SENECA

*** El cap i el pasarell al Montanisell, 275m, V+ Serra de Sant Joan

Diumenge,27 de abril del 2008


Despres del tute d' ahir avui toca asegurar el tret, recuperar-nos de les rascades i gaudir de l'escalada, ens anem a la allargasada serra de Sant Joan a fer la mes clasica i asequible d'aquestes contrades.

Aproximacio rapida i evident i nomes començar trobem el que a priori es el pas mes dur de la via una vertical i fina fisura de dits de V+ ben asegurada

comença la cordada de Jordi i Natalia i nosaltres al darrera, la seguent tirada mes facil (IV) fa que Natalia s' estreni amb aixo que li diuen escalada d' autoproteccio i fins i tot li troba el gustet.

El tercer llarg (V) una vertical i desplomada travessia facil de protegir pero amb les asegurances prou posades amb el cul,

ens deixan al peu del quart llarg sota una vertical paret de generosa pressa i ruin en expansions (V), per sort els friends entren de gloria, tant punt surts de tanta verticalitat una fina placa d'adherencia et fa que costi canviar el xip,

els seguents llargs son d' anar fent fins arribar al penultim on cal pujar per unes amples canaletes erosionades a la roca i autoprotegint amb grans friends, pocs metres abans de la reunio l'itinerari no es clar,

em decanto per l' esquerra i el terreny completament brut i trencat m' indica que m' he equivocat, Jordi en la seva tirada marxa per la dreta per generosa pressa pero amb l' imposibilitat de protegir,

total... la via anava just pel mig... Tant sols resta un llarg a traves d' un espero, que Laura es curra de manera impecable i ja es planta sota les antenes al cim de la serra de Sant Joan amb vistes inacabables per l'Alt Urgell i els seus oblidats petits paradisos,

ara nomes resta una llarga excursio per pista fins retrovar el punt d'inici de fa unes hores, Una via maca , variada, no gaire sostinguda i amb roca aceptable i sobre tot sense cues, on sovint li cau la coletilla de “via ideal per iniciarse en terreny d' aventura”, pero compte, no es cap pasejada