*** Eva Solans (105m, 6b, V+ oblig) + Vilanova Jove (55m, 6a/Ae) Roques del Pelat, Vilanova de Meià

Dijous, 9 de març de 2023

Si fas tard a la via de moda després et costarà trobar company per anar-hi. És el que m'ha succeït amb l'Eva Solans, estrenada l'any passat i àmpliament lloada no li han faltat pretendents. Equipament generós, lliure atractiu i un traçat que aprofita amb seny les febleses d'un pany que festeja desinhibit amb sostres i fissures són garantia d'una jornada interessant.

D'entrada la brevetat i poc compromís del recorregut poden semblar un inconvenient, però amb la previsió de pluja d'avui resulten l'argument clau per decantar la balança. I vaja si l'encerten, meteo i ressenya, així que malgrat la mullena ens aventurem a tastar un mur perfectament equipat i desplomat. La nostra tossuderia resulta justificada i és que a partir del segon llarg els núvols es limiten al paper de mers espectadors i gaudim d'una escalada elegant i perfectament orquestrada en un marc de petit format.

Curiosa com a mínim la ferrada de baixada, però que ens deixa a tocar d'una immensa paret baumada que reclama ser explorada. Ho teníem previst i Vilanova Jove ens permet solcar-la acompanyats d'un vent vingut del cor de l'hivern. Inesperadament vibrant, aquest itinerari arrodoneix la descoberta d'un racó al que s'hi haurà de tornar. Les Roques del Pelat, nova porta d'entrada a Vilanova.

Notes d’interès vertical: Eva Solans (ressenya Juan Gutiérrez) i Vilanova Jove (ressenya Luichy), vies que no amaguen cap misteri, tan sols la franquesa directa d’una escalada transparent, perfectament equipada i sense més compromís que gaudir de la bellesa desimbolta dels seus passos.

Les Roques del Pelat ens brinden tots els elements necessaris per fer atractiva una via, però mai en excés. Dos itineraris on el que compta és el conjunt i l’exotisme discret d’una paret amagada de totes les mirades i que ens imposa com una única obligació escalar.

Eva Solans és una ruta recent, oberta el març del 2022 per Miguel Angel García i Juan Gutiérrez porta el segell d’aquest darrer, una línia ben trobada i equipada amb generositat, de material tan sols demana catorze cintes, però si optem per enllaçar tirades millor portar entre 16-18 cintes.

Vilanova Jove ja té més rodatge, oberta el 2003 per Joan García i Pablo Vázquez és una ruta directa i ben gestionada, completament equipada necessita de catorze cintes i estreps com únic material, friends mitjans opcionals. Ambdues són vies de caràcter esportiu i poc compromís, equipades amb bolts i amb reunions rapelables, l’única excepció és la darrera reunió de l’Eva Solans que és en un arbre.

Roca, calcari del bo, tant per qualitat, com per tacte, tan sols el primer llarg de l’Eva Solans desmereix per incert. Cantos roms, breus desploms, fissures i elegants plaques on prima l’adherència mantenen el pols de l’escalada. Curiós primer llarg de Vilanova Jove, sobredosi de bauma a negociar.

Grau ben posat, la dificultat màxima no és obligada, especialment a l’Eva Solans molt ben equipada als trams díficils (V+ obligat), Vilanova Jove amb bolts una mica més allunyats ja té un punt més picant (6a/Ae oblig). Orientació sud, a partir del migdia jornada a ple sol.

Traçats fets per no pensar i deixar-nos guiar pel sentit comú dels oberturistes en la cerca dels panys més elegants. En l’Eva Solans (vista/ressenya Joan Asín) enllacem L1+L2 i L3+L4, el darrer llarg L5 millor no enllaçar-lo amb cap altre per evitar fregaments. El primer llarg és el més desagraït, esperó de romos i panxes aïrades que t’enganxa en fred, però a mida que guanyem metres les sensacions milloren. Verticalitat que continua sent la tònica mentre comencen a entrar varis elements en joc com l’elegant diedre/xemeneia de la tercera tirada, l’aèria travessia del quart llarg i l’esplèndid mur final del cinquè llarg, gest i lectura obligats.

En la Vilanova Jove les tirades continuen sent curtes i enllacem L3+L4. Atents al primer llarg, més treballós del que la ressenya dóna a entendre, comencem amb un artificial contundent (Ae) que després combinem en lliure per superar una panxa rere l’altra. La segona tirada és autèntica diversió i plaer, roca exquisida de franges que mosseguen, una preciositat a l’abast de tothom. Sortida potent en el tercer llarg, seguida d’un placa deliciosa i rematada a la darrera tirada per un mur d’adherència complexa, cop de gas i fe.

Accés, des de Vilanova de Meià continuem per la carretera L-913, passat el trencant de l’Ermita de Meià i la Font de la Figuera aparquem en un marcat revolt a esquerra, en una esplanada situada al costat d’un dipòsit d’aigua, sota la Font Blanca (enllaç maps).

Aproximació, pugem fins la Font Blanca i seguim per la pista uns dos cents metres, atents a trobar una fita a l’esquerra que marca el corriol que entra a bosc i es dirigeix a la paret. Sender ben marcat i sense pèrdua (fites) que en pocs minuts de pujada ens deixa a la base de les Roques del Pelat.

Per anar a la Eva Solans hem de vorejar la paret cap a la dreta, la via comença a l’esquerra d’un marcat esperó, inscripció ES pintada en negre i corrua de bots visible (15min). Per anar a la Vilanova Jove a l’arribar a la paret l’hem de vorejar cap a l’esquerra i després de creuar una canal arbrada on hi ha la ferrada de descens prenem una vira rocosa que ens deixa sota un immens mur ple de panxes. La Vilanova Jove és la primera via que trobem, un bolt sota un marcat desplom dóna la pista (20min).

Descens, moment de més compromís de tota l’activitat, cortesia de l’atlètica ferrada. Acabada l’Eva Solans seguim un corriol fitat que marxa a l’esquerra (oest) i es manté prop de la cinglera fins entrar en una canal on trobem els cables de la ferrada. El primer tram de la ferrada és molt dret, trobem trossos desplomats i esglaons lluny, cal anar amb compte. Acabada la ferrada sortim de la canal i anem a la dreta, ràpidament enllacem amb el camí d’aproximació (30min).

En la Vilanova Jove per baixar tan sols hem de seguir un corriol cap a la dreta (est) que en un moment ens porta a la canal de la ferrada. Escalar l’Eva Solans i tot seguit la Vilanova Jove és una magnífica combinació, ja que la ferrada de descens ens deixa pràcticament al peu de la segona via de la jornada.

Totes les vies tenen el seu moment, Eva Solans també ha sabut trobar-lo i en l’execució ha generat la sinergia que ens ha conduït a Vilanova Jove. Itineraris breus, però complets que defineixen un espai de convivència amb una verticalitat que s’ajusta als paràmetres del “love climbing” ben entès. Avui escalar és l’única servitud.

conspiradorsdelavertical:Ferran&Neus

π