*** Alpinisme de Secà (255m, 6a), Sòcol del Montroig, Camarasa

Dimecres, 15 de febrer de 2023

Hi ha parets que semblen esperar l'oportunitat. De tan a l'abast que estan mai trobes el dia per anar-hi, fins que algun imprevist sincronitza el temps de l'encontre. Pluja o fred, circumstàncies sobrevingudes que em fan donar per bona una muralla d'aparença discreta i dubtosa continuïtat. Les bones sensacions, però que en el seu dia em va deixar la Indis de Ponent em fan tornar al Sòcol del Montroig.

Escullo una línia on els diedres i la ferralla manen, Alpinisme de Secà. Ens rep una roca que mossega, aspra com si estigués per estrenar encara i amb les febleses que això comporta. Negociem fissures magnífiques, tot un espectable en aquest pedestal inconclús. Contínues feixes fragmenten un caràcter altiu que malgrat el desgavell no es doblega.

Quedeu-vos amb el diedre central, potència que per fi pot expressar-se, una joia sense polir que qualsevol via voldria. Avui no podem parlar de línia, ni d'ambient, però les tirades són bones, despullen la brusca bellesa d'aquests murs eixuts. Al cap i a la fi que és ser alpinista sinó descobrir el que s'amaga rere l'obvietat de la mirada. Improvisant parets que no són tal.

Notes d’interès vertical: Alpinisme de Secà (ressenya Luichy), via de caràcter aventurer i factura selvàtica, alterna tirades esplèndides amb d’altres de tràmit en una navegació contínua que fa sorgir la línia en el contrafort. Pols a la fermesa de la muralla que ens permet entendre-la des d’una visió clàssica de l’escalada.

Oberta el juny del 2018 per Oriol Beà i Xavi García amb un mínim d’expansions, demostra criteri i bon ull a l’escollir fissures i diedres com a eix central de l’itinerari. Així doncs, podem dir que estem davant d’una ruta pràcticament desequipada. Tan sols trobem bolts a les reunions i no totes (R2, R5 i R8 a muntar/arbre).

Les tirades són d’una netedat estricte, només queda espai pels bolts a la placa de la tercera tirada i a l’inici del cinquè i vuitè llargs on un bolt solitari defineix camí, ponts de roca mal comptats completen l’escàs equipament. Els flotants faran bon servei en aquesta contrada, de material necessitem setze cintes, tascons, joc de Tòtems/friends(des de Tòtem negre fins C4) i repetir friends mitjans (C0,5 fins C2).

La roca és un calcari aspre i adherent on predominen regletes, bons cantells i fissures que tot i evidents no sempre són obvies d’equipar. Als trams difícils la roca és digne d’elogi, però quan la dificultat baixa hem de negociar amb trams trencats i vegetació. La norma però, és parar atenció, estem en terreny d’aventura. Grau ben posat, si estem avesats a fer treballar la ferralla amb un V+/6a categòric resolem els passos.

Orientació sud, clar reducte d’hivern amb sol des de bon matí. La vista (foto) de la paret no dóna pistes del traçat, cal navegar-lo per descobrir la tremenda lògica oculta en fissures i diedres impossibles d’intuir en la distància. No hi ha línia clara, es difumina en feixes que li resten la personalitat i elegància que la via es mereix, però les tirades per separat són bones, algunes fins i tot espectaculars.

El diedre del quart llarg mereix un punt i a part, salvatge, sostingut i de bellesa ferotge, és una tirada montrebeniana que per si sola justifica la via. La cinquena tirada també puntua, pedestal d’arrencada atlètica rematat per un diedre d’angle perfecte. Interessant i peculiar xemeneia la del setè llarg que cal saber interpretar, té el seu toc de picant.

En conjunt l’escalada resulta variada, atlètica i per moments intrigant, sap trobar el seu lloc en el Sòcol. El niu de voltors que trobem a la meitat de la cinquena tirada sembla abandonat.

Accés, des de Camarasa seguim per la carretera C-13 en direcció Tremp i un cop creuem el pont sobre el Segre trobem a mà dreta una explanada on aparcar (enllaç maps). Aproximació, el Sòcol es desplega complert davant l’aparcament, la referència per situar la via és la segona línia de la xarxa de protecció que hi ha a la part baixa de la paret. El primer llarg comença en el pany inferior, uns cinquanta metres a l’esquerra de la xarxa.

Ubicada la via, caminem uns metres per la carretera en direcció nord fins trobar un embornal/canal sobre un petit torrent on neix un camí que s’enfila cap a la paret. Arribem a una feixa, NO anem amunt (aquest serà el camí de baixada), sinó que anem a la dreta per la feixa seguint un sender planer i abans de la primera xarxa de protecció pugem amunt per un corriol. La via comença per una evident fissura neta amb una sageta picada a la base (15min). A la nostra dreta trobem la Via del Jaumet.

Descens, acabada la via hem de pujar uns metres fins trobar un sender poc definit que seguim cap a l’esquerra (oest) flanquejant per sobre la muralla fins trobar una canal ampla. Tot just arribar a la canal cal estar atents perquè el camí baixa (fita) per terreny dret i incòmode amb curtes i senzilles desgrimpades fins una instal·lació de ràpel. Un sol ràpel de 60m ens deixa a l’inici de la canal. Seguim baixant per un camí que va directe a la carretera (30min).

Alpinisme de Secà, gaudirem del viatge, però cal anar mentalitzat per les incomoditats que suposa un terreny rústec poc amic de massificacions. Grata sorpresa aquest itinerari que s’articula com un puzle al voltant de tirades amagades rere la intuïció. Improvisar parets té quelcom d’aventura!

conspiradoresdelavertical:Angélica&Esther

π