" La il·lusió ens fa l'horitzó més ample "

**** Fulgencio (180m, 6a) entrant per Tito Rolín-Bus (6a/Ae), el Hueso, la Pedriza

Dissabte, 5 de novembre de 2022


La identitat de la Pedriza té una part de fantasia, tota una nomenclatura ho reflecteix. Denominacions comunes per un exotisme mineral que cobra la seva màxima expressió en el Hueso, el més alienat d'aquests experiments geològics, l'únic capaç de convertir el buit en presència. Plantats sota el seu arc, constato que aquí la imaginació no necessita ales, la realitat que tenim davant dels ulls cobreix àmpliament expectatives.



Com deu ser escalar tanta esveltesa? Fascinant. Ens movem amb cura, sense cap gest brusc que trenqui el delicat equilibri que ens manté a la superfície. Mentrestant, les nostres ombres ens observen des de la paret veïna, per un cop som més lleugers que elles. Impressiona. Som elegants, la via ens fa elegants.



La Fulgencio ve d'un altre temps, de quan la roca s'expressava sota les mans dels oberturistes i dictava camí. El més sincer, el més valent. Has de creure en ell, ho fem. A aquestes alçades la nostra fe en el granit pedricero és irreprotxable. Gaudim i vibrem amb cada passa, quina ruta tan bella i diferent. Se't fica dins. De nou terrenals, la contemplo i penso - és la màgia dels seus boscos la que es trasllada a les parets, o és a l'inrevés? Llum i forma, quin lloc aquest companys.


Notes d’interès vertical: Fulgencio (ressenya), gran clàssica de la Pedriza capaç de descobrir la lògica on no n’hi ha. L’atractiu del Hueso no coneix de raons, tan sols compta el deliri vertiginós que el seu arc suscita. Magnífica escalada on cada gest ens connecta al tens equilibri d’unes plaques on l’elegància és certesa. Esvelta i aèria, ostenta un traçat que et manté al límit de la incredulitat fins que el resols.



El juny de 1972 Fulgencio Casado i Piviu escalaven la colossal columna del Hueso, la darrera que restava de les tres parets icòniques de la Pedriza, completant amb el Pájaro i el Yelmo una trilogia plena de bellesa i compromís. La xemeneia de la primera tirada de la Fulgencio és mítica per la seva exposició, una única assegurança força amunt i escasses possibilitats de protegir deixen clar el caràcter sever d’aquesta via.


Nosaltres ens decantem per l’opció de fer la primera tirada i part de la segona de la via la Tito Rolín-Bus (ressenya) per accedir a la R1 de la Fulgencio. Elegant combinació de dues vies semi-equipades, trobem parabolts a les tirades i a la Fulgencio a algun burí testimonial, vestigis de l’obertura inicial. Totes les reunions muntades (bolts), llevat la darrera que fem en un arbre.


De material necessitem dotze cintes, friends fins C3, tricams i serenitat. Granit de primera, murs implacables que transmeten la seva solidesa a l’escalada. Roca compacta, adherent i amb un gra que permet fer meravelles. Clar predomini de la placa, però amb magnífiques fissures que demostren que en el granit totes les tècniques hi tenen cabuda.


Grau clàssic, reflexa el tarannà de l’indret, fermesa i compromís, l’escalada és obligada (6a oblg). Orientació sud, tot i que la primera tirada a l’estar immersa dins el bosc resta a l’ombra. La mateixa arquitectura del Hueso defineix el traçat de la via, una línia agosarada que enfila sense miraments el perfil de l’arquejada columna que el fa únic.


Per atènyer l’arc optem per evitar la xemeneia inicial de la Fulgencio i començar l’escalada per la via situada a la seva esquerra, la Tito Rolín-Bus. Primera tirada magnífica, una esplèndida fissura amb forma de mitja lluna que llueix neta amb un pas final picant protegit per un únic bolt (6c o 6a/Ae)



Escalem part del compacte esperó de la segona tirada de la Tito Rolín-Bus, adherència pura (V+, bolts), quan portem una quinzena de metres estem atents a veure una reunió a la nostra dreta a la que arribem amb un senzill flanqueig. Des d’aquesta reunió intermèdia arribem amb un ràpel en diagonal (25m) a la R1 de la Fulgencio.


Els dos llargs següents solquen de ple la increïble columna del Hueso, aeris, vertiginosos i d’una elegància de moviments que tan sols la incisiva simplicitat d’aquestes plaques pot fer sorgir. Les assegurances estan on toquen, però la distància entre elles fa respecte.



La quarta tirada ens retorna a la solidesa de l’extens mur superior, peculiar pany de regletes horitzontals que la perspectiva fa invisibles, “placa de las milhojas”. La bavaresa del darrer llarg resol de forma concloent una via excepcional per bellesa, originalitat i compromís.


Accés, aparcament Canto Cochino, 1.030m (enllaç situació i regulacions). Aproximació, seguim el camí/pista que surt a l’extrem de l’aparcament, creuem el riu per un pont i anem a l’esquerra. Passem pel costat del centre d’informació i continuem per un camí ample i perfectament marcat a través d’un pintoresc bosc. Trobem un rètol a la dreta indicant el trencant del refugi de Giner de los Ríos, prenem aquest camí i seguim per un sender ascendent que ens porta a l’immens bloc del Tolmo.



Continuem pel fons de vall, però ràpidament prenem un sender a l’esquerra que creua el riu enfila per mig de bosc sempre amb tendència a la dreta (fites) i amb l’ajut d’unes curioses escales vegetals (arrels) fins el peu del Hueso (1h).


Descens, inusual i bonic. Des de l’arbre de la darrera reunió enfilem per mig de grans blocs, buscant pas per corredors, forats i coves fins arribar al vessant oposat. Sortim a un tranquil pla de bosc i anem a l’esquerra per baixar per una canal arbrada farcida de grans blocs. Trobem desgrimpades senzilles i curioses, un parell són per un forat, així que quan us sembli que el pas queda barrat mireu al terra. En acabar la canal voregem a esquerra per retornar a peu de via (20min).


El Hueso o Peñalarco encertat nom, com a curiositat fixeu-vos en els passos claus de la tercera tirada de la Fulgencio on petites concavitats fan viable l’adherència, van ser picades durant l’obertura, no en va anaven amb botes.



El Hueso fa compatible la duresa del granit amb la imaginació, solcar-lo obre la ment. La Fulgencio és el resultat de la bogeria col·lectiva que desferma aquest arc al·lucinant, escalar-lo és copsar la seva essència. Lleugeresa.


companydeviatgeiatzars:Lau
π