*** La Pròtesis (270m, 6a+/Ae, V+/6a oblig), Roca Gran de Ferrús, Serra d’Ensija

Dimarts, 18 d’octubre de 2022

Cada època té les seves escalades i les de tardor reclamen boscos que parlin d'ella. El Ferrús l'acull amb una llum que esclata en cada fulla i s'enfila àgil paret amunt. Mai m'havia semblat tan nítida la Roca Gran. Perfil contundent d'itineraris impossibles, per sort encara hi ha qui sap trobar-hi línies on gestionar la seva verticalitat. A llevant la muralla es converteix en pilar, és la nostra porta d'entrada. Encarem aquest conglomerat oscil·lant, de còdol menut i gest auster.

Tant és si roig o gris, cal demanar permís a cada passa, però la roca demostra noblesa i li agafem confiança. Naveguem per un traçat explícit, guiats per un rastre de burins posats amb mà ferma. Al veure'ls la raó et diu que no tens res on afermar-te, però l'instint tan sols sap que l'escalada és bona, molt bona. Bona, sostinguda i engrescadora. Ens fa agosarats. Cal ser-ho. Aquesta via, tot i ser nova, pertany a la vella escola.

Apurem el lliure fins on donen forces i tècnica, abans de cedir a un artifo emocionant. Vibrem, la Pròtesis acobla l'esperit feréstec del Ferrús al seu caràcter. Té la seva bellesa. La gaudim des de la calma, tal com reclama l'indret. Mai m'hauria pensat anar tant en lliure en una via del Paca. Inesperada sorpresa, com la via, dipositària d'un rude atractiu. Tindrà els seus adeptes.

Notes d’interès vertical: La Pròtesis, s’ha d’escalar per copsar-li el caràcter, la ressenya no dóna la pista de la intensitat de les tirades. Rere l’etiqueta de via equipada descobrim una clàssica intel·ligent que respecta i treu el màxim partit a les particularitats del conglomerat mai cert del Ferrús. Sap trobar panys on lliure i artificial conviuen amb naturalitat traçant un itinerari sorprenentment lògic en l’aèria verticalitat d’aquest pilar silenciós.

Equipada com ja no s’estila, amb burins extra-llargs, pitons, algun pont de roca i un bolt al L2. Totes les reunions de dos bolts i burins menys la R7 (arbre sec) i la R8 (arbre), de fet aquestes dues darreres reunions pertanyen a la Directa Anna. De material necessitem 18-20 cintes, camalots de 0.5 a C2, semàfor d’aliens i estreps (x2).

Roca peculiar la del Ferrús, conglomerat de qualitat dubtosa en una matriu de calcari, cal testar sempre la consistència dels còdols que ens permetran fer el pas, tot i així el seu tacte aspre i cantellut permet arriscar en el lliure. Val a dir que la via està força sanejada i en general és prou bona pels estàndards del Ferrús.

Grau clàssic, on no arribem en lliure podem recórrer a l’artificial, però compte que les dues primeres tirades, sobretot la segona són força obligades, magnífiques plaques verticals, atlètiques i de passos no sempre evidents (V+/6a oblig). Els artificials són el tret distintiu de la via, treballosos i de passos llargs, sovint cal pujar fins el darrer esglaó i de tant en tant trobem alguna sortida en lliure emocionant. El diedre del tercer llarg en lliure ronda el 6b.

Orientació sud-est, sol des de primera hora del matí. La Pròtesis s’enfila pel pilar que delimita la paret per l’extrem dret (vista), un traçat directe i atractiu que enllaça amb la Directa Anna per culminar l’esperó. De fet tan sols la bavaresa de l’inici del L7 (2 burins) pertany a la via, el canvi es deixa notar en l’equipament ja que en el que resta de llarg tan sols hi trobem un pitó amagat en un tram de placa i el L8 és net. Després de la bavaresa cal flanquejar a l’esquerra per evitar un desplom i seguir amunt per grades amb ressalts de roca descomposta. El vuitè llarg és una aresta que ens condueix fins les pendents herboses de sota el cim.

Accés, des del poble de Fígols seguim per la carretera BV-4025 uns 15qm i quan arribem a un gran pla (Pla de la Creu) on la carretera fa una marcada llaçada prenem una pista que surt a la dreta (pal indicador GR107- Camí Bons Homes). La pista està en força bon estat, però cal anar amb compte amb els “badens” i el fang si ha plogut recentment. Conduïm fins una cruïlla de varis camins (font de la Bruixa) on aparquem.

Aproximació, de les dues pistes que continuen rectes en direcció el Ferrús prenem la pista plana de la dreta (rètol Feners per Ferrús). La pista es converteix en camí a l’alçada de les runes de la masia del Ferrús arrecerada sota una petita paret. Entrem a bosc i el camí puja fort, però ràpidament trobem una fita a la dreta que marca un corriol que ens portarà a la base de la Roca de Ferrús.

Just abans d’arribar-hi estem atents per trobar un trencant poc definit a la dreta que baixa vorejant la paret i en no res ens deixa al peu de l’esperó on comença la via (30min). La Directa Anna queda a la nostra esquerra i una mica més amunt d’aquest trobem la Directa Estel. Un pitó i uns burins en diagonal a la dreta marquen l’inici de la Pròtesis.

Descens, llarg i entretingut, primer toca pujar i una bona estona. Remuntem per pendents d’herba amb curtes grimpades (II) fins una mena de tall on la paret es redreça de nou al nostre davant. Continuem amunt pel dret per pendent d’herba, bosc i roca fins el cim buscant sempre el pas més senzill (II/III) i resseguim la carena cimera fins un ampli coll herbós. NO fem cas de l’evident camí que puja, sinó que prenem el sender (fita) que trenca a l’esquerra (oest) i flanqueja pel vessant boscós de damunt de les parets.

El sender, per estones indefinit, ens deixa en un segon coll senyalitzat amb una gran fita i on neix un camí ara més marcat. Baixem seguint fites i marques vermelles fins enllaçar amb el camí principal, ample i ben definit (GR). Anem e l’esquerra i retornem vorejant tota la Roca Gran de Ferrús fins arribar de nou al cotxe (1h30min).

Elegància cauta la d’aquesta via, es desplega sigil·losa, mantenint-nos sempre al límit de la credulitat. El Ferrús et posa a lloc des del primer metre, cal escalar per tenir fe. Emparats per la determinació que transmet la línia, la gaudim. Un retorn amb classe Paca, has sabut trobar una futura clàssica!

conspiradorsdelavertical:Angélica&Xavi&π