** Tàrtars de Crimea (140m, 6b/Ae, V+/6a oblig), Busa (cara sud), Solsonès

Dimecres, 19 d’octubre de 2022

Busa, muralla i altiplà. M'agrada veure com es contenen l'un a l'altre, mesurant forces, sense decidir mai quin dels dos s'imposa a l'horitzó. És un paisatge on em sento benvinguda. Escalar-hi però, té els seus clarobscurs. El vermell dels seus murs ja no m'enganya i per més que em fascini el seu roig terrós, sé que aquest conglomerat encara està en procés de modelatge.

Previnguts doncs, toca explorar-lo i ho fem de la mà de Tàrtars de Crimea. Impecable sobre paper, la ressenya no és la pista correcte. No hem sabut entendre el primer llarg. Revés inesperat de roca i verticalitat que aclapara, cantells nuls que no ajuden a aquest tacte rupestre. Sucumbim a la seva empenta, però no cedim en l'afany d'indagar.

Encarem la resta de llargs amb la ment oberta i gaudim dels matisos contradictoris d'aquest rocam peculiar. El traçat, però, demostra saber fer dòcil la paret i apurem un lliure vibrant on cada passa és dual. Còdols aspres i fràgils alhora, i un dubte, quina de les dues facetes és manifestarà. Perseverem. I fem sorgir la línia, salvatjada encara, però ara una mica més certa.

Notes d’interès vertical: Tàrtars de Crimea (ressenya), via amb segell d’autor i com era d’esperar de l’Indi, capaç de trobar un traçat lògic en un pany on les línies obvies ja fa temps que tenen nom. Entrada trepidant que cal pair abans la verticalitat no torni a encabir-se dins límits maniobrables.

Costa saber quan anar en lliure o quan reclamar l’auxili de l’artificial, el conglomerat de Busa i la joventut de l’itinerari no ho posen fàcil. Rústec, esquerp, un itinerari costós de pair, però amb l’atractiu que dóna l’autenticitat.

Via completament equipada (bolts i algun pitó), totes les reunions muntades i a tenir en compte que la R1 i R2 són completament penjades (guíndola recomanable). Poc material necessitem, dotze cintes, estreps i conscienciació per al rocam dels dos primers llargs.

Conglomerat bicolor, aspre i adherent en el gris, incert i terròs al taronja. Roca típica de Busa, qualitat variable que no permet abaixar la guàrdia i menys en una via tan recent com aquesta (oberta primavera 2022). Les dues primeres tirades són francament delicades, tot i que gràcies a l’equipament es poden fer sense ensurts, a partir del tercer llarg la roca és torna gris i guanya en solidesa.

Grau desconcertant, desfasat a la primera tirada (V+/6a-Ae), correcte a la segona i força més amable en la resta de la via. En la ressenya del Romàntic Guerrer trobareu la nostra proposta. En general la dificultat és poc obligada, llevat de breus trams de geni concentrat que obliguen a cop de gas. Orientació sud, Busa és refugi quan les temperatures baixen.

La via (vista) remunta un gran sòcol vermellós de verticalitat rabiosa aprofitant breus fissures que permeten alguna alegria en el lliure i tirant d’artificial quan els pany es torna massa exigent. El primer llarg és francament dur, una entrada polsosa, seguida d’un llençol d’aparença impecable, però farcit de cantells roms i tacte desagraït. A la segona tirada, però la cosa ja és normalitza, un artifo correcte amb passos de darrer estrep i un atractiu diedre ens reconcilien amb els paranys de la muralla.

Superat aquest primer tram la paret perd embranzida i podem navegar amb més tranquil·litat pel gris de murs més nobles d’escalar. El tercer llarg, un esperó ben plantat, ens retorna les bones sensacions. Ara per ara, tan sols haurem de vigilar amb el final del quart llarg, una placa fineta coberta de molsa i llastretes voladores.

Si us animeu l’artificial de la cinquena tirada surt en lliure (6b), les mans són bones, però els peus delicats, falta sanejar la roca. Alerta amb un niu de voltor situat una desena de metres a la dreta de la segona reunió.

Accés, des de Solsona agafem la carretera C-26 que va a Berga, quan trobem un trencant a l’esquerra senyalitzat com a Besora/Busa el prenem. Seguim per la carretera/pista asfaltada fins trobar un nou trencant a esquerra que puja al Pla de Busa (rètol Busa). Pugem al pla i prenem el primer trencant a dreta on deixem el cotxe a l’aparcament del final pista (tanca fusta).

Aproximació, des de l’aparcament anem pel dret sense camí, per una petita depressió gairebé imperceptible, a buscar el cingle. En la franja rocosa just per sota carena (fita) trobem una instal·lació ràpel (R2 via Paper), que amb un sol ràpel volat de cinquanta metres ens deixa al peu de la muralla. Anem a la dreta (est) i en no res, just després d’una bauma amb restes d’una antiga construcció trobem l’inici de la via (15min).

La Tàrtars de Crimea arrenca per una franja de grans lloses rectilínies i polsoses, just sota un gran mur de conglomerat vermell, bolts visibles i si us fixeu veureu també el segell inequívoc de l’Indi (crani penjat). A la nostra dreta, al tombar d’una gran balma comencen la Sang Cheyenne i la Peus Negres.

Descens, inexistent, tan sols hem de caminar pel pla en direcció oest, sense allunyar-nos massa del cingle fins trobar la pista que ens porta al cotxe (10min). Si us ve de gust passejar també tenim l’opció més llarga d’aproximar a la via per peu de muralla (veure croquis ressenya).

Més enllà de l’escalada, Busa és un paisatge que tot ho emplena i que hem de saber interpretar. Enginyeria del color, la que ens dóna la perspectiva. Els matisos ho són tot en aquesta muralla que sempre guarda algun secret. Tàrtars de Crimea, la diferència és l’incentiu, una via per esperits inquiets.

conspiradorsdelavertical:loromànticguerrerParce&Angélica&π