*** Escorrialles, (255m, 6b, 6a oblig), Paret de Catalunya, Montrebei

Dimarts, 10 de maig de 2022

Quan l'arnés pesa vol dir que la cosa es posa interessant. Alço la vista i tot compàs d'espera es fa sobrer. Necessito el tacte d'aquesta roca a les mans, tan sols així faré retrocedir la barreja de neguit i impaciència que sempre provoca Montrebei. El silenci del prat impregna cada racó de la paret, és hora de posar-hi ritme.

Escorrialles, nom punky per una via a la que no li falta ni estil ni caràcter. D'aparença discreta i inici en què cal no tenir aversió a la vegetació es reserva el dret a rèplica. Per als crèduls que hi persisteixen, un diedre de factura perfecta fa sorgir l'atractiu voraç de la línia.

És l'argument que buscàvem. El traçat retroba l'elegància tosca de fissures mantenint un tempo que no dóna pausa a la ferralla. Naveguem panys on tan sols hi té cabuda el gest precís i l'ull atent. Llenguatge colpidor el d'aquest calcari eixut. El cim arriba massa aviat, perquè volem les alçades si a la paret ja en som part.

Notes d’interès vertical: si desviem la vista del pany més altiu de la muralla la paret sembla perdre continuïtat, però continua sent un terreny de joc fantàstic per itineraris breus i de geni concentrat. Escorrialles no solca la paret, s’hi endinsa a la cerca d’un magnífic diedre raó de ser del traçat.

Mancada d’ambient ho compensa amb la fermesa de fissures i plaques que marquen caràcter i li aporten el deix feréstec propi de l’indret. La via ostenta una sobrietat que la fa clàssica, parlem d’equipament escàs (pitons, ponts de roca i bolts) i reunions a reforçar o muntar (R2) aprofitant sempre les bones possibilitats de protegir que brinda la roca, tot i que no sempre en el punt que voldríem.

Poc equipada, demana material: quinze cintes, tascons, semàfor aliens/tòtems, friends fins C3 i repetir del 0,5 a C1. Opcional doblar friends petits, llavors no calen tascons. Bon calcari, aspre i cantellut llevat dels dos primers llargs que discorren entre canals on roca i herba desperten tot tipus de suspicàcies.

La ruda elegància del diedre que ens espera, però els compensa, quatre tirades esplèndides i exigents. El primer llarg, però es pot evitar entrant per la Voltor Feroç. Graduació correcta i compromís raonable si som hàbils en aquest terreny on prevalen fissures atlètiques i dificultat sostinguda. Orientació sud-oest, fins el migdia no ens fallarà l’ombra.

Aproximació (30min), anem a l’extrem dret del Prat d’en Lluís i remuntem el camí de baixada de la Paret de Catalunya. Poc abans del peu de muralla trobem una fita a l’esquerra que marca l’inici d’un corriol que recorre la base de la paret. Escorrialles s’encaixa dins un petit circ, a la dreta d’un marcat sostre taronja

El seu inici és en una evident canal d’aspecte poc atractiu degut a la vegetació, just a la dreta de la Voltor Feroç. Descens, des de la darrera reunió seguim la feixa cap a la dreta en busca del marcat camí de baixada (40min).

Escorrialles, no sé el per què d’aquest nom, però dono fe que no li fa justícia. La via ens contagia de la bellesa tosca de la paret i ens llança darrere del seu atractiu primitiu. Sorgeix la línia i al pols... el bàtec de Montrebei.

conspiradordelavertical:loromànticguerrerParce