**** Esperó de les Colobres, (260m, 6b, 6a/A1 oblig), Cap del Ras, Àger

Dissabte, 9 d’abril de 2022

En aquests temps volubles trobar una via que t'aferma a la paret amb la solidesa d'un bon argument és un regal. Àger està de moda, en un panorama vertical mediatitzat l'embranzida de noves línies li dóna un protagonisme renovat i és en aquest context de consum immediat que anar contracorrent resulta encara més excitant. L'Esperó de les Colobres inquieta i encurioseix per igual.

Preservada per la seva fama d'aventurera resulta una incògnita a descobrir a la que el company m'hi empeny amb fe inquebrantable. Rumio la proposta... m'atreu. Un esperó sempre és elegant de per si, però a aquest se l'ha de saber guanyar. Serpenteja en busca de l'evidència que pren forma en diedres de bellesa inquietant, trasbalsa. La via s'expressa a través de fissures que releguen la placa i marquen la diferència.

El pes de la ferralla passa de l'arnès a la paret en continu intercanvi convertit en llenguatge. M'agrada l'estil d'aquesta roca tosca, traç sincer i explosiu que no busca més adeptes que la lògica. Respectem el seu criteri i ens submergim en l'equilibri del silenci i el vent mentre naveguem la paret. Porto la via arrapada a la pell.

Notes d’interès vertical: Esperó de les Colobres, clàssica potent de les que ja no s’estilen. L’autoritat del traçat s’encomana i naveguem amb l’habilitat pròpia dels virtuosos de l’escalada tradicional. L’estètica de l’esperó arrodoneix l’atractiu d’una via que es manté fidel a criteris on el protagonisme l’ostenten la lògica i el compromís.

La plenitud, però s’assoleix quan l’has escalada sencera i te n’adonés de l’encert d’un traçat capaç de convertir per una vegada en inexistents les habituals feixes del Cap del Ras.

Itinerari semi-equipat i a la baixa amb espits vells i claus, aquests darrers amb el pas del temps tenen tendència a minvar respecte el que indica la ressenya original. Reunions de dos espits, excepte la darrera R7 (un espit). Espartana, l’Esperó de les Colobres aprofita les múltiples possibilitats d’autoprotecció que brinda aquest calcari abundós en fissures, limitant les poques assegurances fixes a punts claus.

Avui farem gasto al material, 16 cintes, joc de totems/camalots fins C3, tascons i tricams, el C4 resulta útil al segon llarg on falta el darrer pitó i una bona opció és repetir peces petites fins 0,75. Tant la roca com el grau s’han d’anar paint, ambdós són relatius i a negociar.

Oberta l’any 93, la via arrossega l’esperit dels vuitanta i obliga a totes les tirades, escalada intensa i variada, millor anar-hi amb el 6a ben consolidat per gaudir-la. Pel que fa a la roca, a partir de la quarta tirada el calcari passa a ser excepcional, rugós i aspre, alterna plaques fissurades amb diedres de geometria impactant, però als tres primers llargs hi ha passos on la roca reclama atenció i saber moure’s.

L’Esperó de les Colobres es situa a la part central de la muralla del Cap del Ras, a l’esquerra de la Burundanga i la Fanal Nocturn. Tot i l’evidència de la seva línia se l’ha de saber veure ja que, malgrat el nom, el seu perfil no és d’aresta sinó de proa on hi despunta un sostre característic. Ubicada la via aparquem en la pista del Cap del Ras i busquem el corriol que ens dugui a peu de paret (20min).

El primer llarg comença per un arbre, una vintena de metres a l’esquerra de la vertical de l’esperó. Situar l’inici costa, la referència és una fletxa poc visible al costat d’una alzina, just a la seva dreta paret cau. Des de terra el pitó que marca la ressenya és difícil de veure, només el trobem quan ens enfilem a l’alzina.

Un cop posats en matèria tan sols cal tenir present que al tercer llarg NO hem d’anar a l’espit nou de la dreta, és de la via Pin Din Bir, sis-plau. A partir R5 tenim una possible escapatòria per la feixa. Descens, anem a la dreta (est) arran de carena fins trobar el pas (fites dobles) que dóna accés a la vira que flanquejant i amb alguna desgrimpada ens porta a la gran canal de baixada (40 min).

Certament aquesta via és una conversa amb la paret, s’expressa alt i fort través de diedres que li donen veu, el to, però l’aporta un ventall de fissures que emplena de matisos aquesta escalada severa i decidida. Increïble línia la que navega l’esperó companys. Aquí l’aventura resta preservada del pas del temps.

companydeviatgeiatzars:Lau