*** LAR: Los Amics/gues del Rotulador, (120m, 6b, 6a/Ae oblig), Montsec de Rúbies, Peladet Oriental

Dilluns, 9 de maig de 2022

Testimoni d'un temps que ja no és el nostre, Rúbies espera. Hi habita una nostàlgia que se'm fa familiar, en desconec l'origen, però percebo la bellesa del record. Poques escalades he fet en les seves parets, espadats sintètics, austers... podrien ser un més de l'espinada del Montsec, però el seu privilegi els distingeix, la solitud.

Avui tant m'és la via, el que vull és deixar-me portar per aquesta sensació de llunyania. Cedeixo al company l'elecció de la línia que ens retorni a la realitat que venim a buscar. LAR, curiós nom per un itinerari amb un caràcter fora del comú pel tarannà habitual de l'indret. No busca complaure, es deixa portar per l'avidesa de les fissures ben fermades assumint que la roca no sempre serà certa.

A canvi, vibrem. Rebuda potent la del diedre inicial, una sacsejada al nostre instint que ens permetrà navegar amb la perícia que aquests murs reclamen. Embasten les nostres passes al buit en flanquejos on de nou el temps recupera el seu ritme. Benvolguda quotidianitat vertical, vici i passió del nostre present.

Notes d’interès vertical: LAR, la paret brinda camins que cal saber degustar, en aquest la solidesa està en el gest i no sempre en la roca, però el conjunt triomfa i amb nota. Aventura en petit format en un racó inesperat. Via semi-equipada de factura clàssica, assegurances justes i a llocs claus ja sigui per indicar itinerari o per dificultat de protegir (bolts i un pitó a L1), demostra criteri i compromís. Reunions muntades (2 bolts).

De material necessitem: 12 cintes, aliens, friends fins C3 i tascons, estrep opcional i C4 útil a L1. La qualitat de la roca és el punt feble de la via, calcari excel·lent, cantellut i abrasiu al primer i darrer llarg, però mediocre a la part intermèdia i amb trams puntuals més trencats on cal parar atenció.

LAR centra l’atenció de l’itinerari en el magnífic diedre inicial, digne de Montrebei i l’espectacular flanqueig de sortida, la resta del traçat serpenteja per la paret cercant el terreny més franc. Un recorregut sinuós i variat, però no exempt de lògica que aprofita amb sensatesa les debilitats de la característica proa que tanca la muralla de Rúbies.

Grau correcte, L1 i L5 els millors i més exigents amb diferència, tot i que el darrer no resulta obligat. La primera tirada ja és una altra història, els cinc primers metres són els més atlètics de la via i la resta del diedre és sostingut i a equipar, et posa a to només començar. Les travesses i la roca a controlar de la part intermèdia garanteix emoció a tots els membres de la cordada. Orientació sud, tot i que el diedre inicial queda a l’ombra fins gairebé migdia.

Accés, des de Vilanova de Meià hem d’anar al poble abandonat de Rúbies, així que prenem l’estreta carretera L-913 que porta a Llimiana i abans d’arribar a la Roca dels Arcs, quan ja duem uns 3qm prenem una pista en bon estat a l’esquerra (rètol Ermita de Santa Maria de Mèia).

Seguim sempre per la pista principal prenent els trencants a la dreta, en total són uns 14 quilòmetres fins a Rúbies, la primera meitat en bon estat, però després de l’aparcament del sector d’esportiva del Mirador del Montsec la pista empitjora i els cinc darrers quilòmetres són francament delicats fins i tots amb un cotxe alt. Després de pluges molt de compte amb la pista, nombrosos trams amb fang. Aparquem a l’esplanada situada davant de l’església de Rúbies.

Aproximació, prenem el sender amb marques de GR que puja cap a la Portella Blanca (rètol) i un cop l’alçada de la paret trenquem a l’esquerra (fita) per un corriol poc definit. La LAR és troba al principi de la muralla, a la part dreta, poc després de la proa que defineix el coll. Flanquegem per sota la paret fins localitzar el vistós diedre inicial (bolts visibles) i un cop el veiem pugem al petit pedestal de la base on trobem les inicials LAR picades a la roca (30min).

Descens, des de la darrera reunió anem a la dreta traçant una diagonal per la feixa en busca del darrer pany de paret i baixem vorejant la seva base en direcció l’àmplia canal on retrobem el camí (GR) que puja a la Portella Blanca, el seguim fins enllaçar amb el camí d’aproximació (30min).

Fa temps que tenia ganes de tornar a submergir-me en calma perenne d’aquest racó on tens la sensació que tota acció es conjuga en passat. L’escalada, però hi encaixa amb fluïdesa. M’ha agradat el retorn, la LAR m’ha descobert un regust aventura impropi del Rúbies que coneixia.

conspiradordelavertical:Roger

un plaer descobrir via de la mà de l'aperturista i saber el perquè de tan curiós nom!