Dissabte, 26 de febrer de 2022
Sovint és la lectura d'un llibre la que et porta cap un altre, però aquest cop l'escalada és qui m'hi aboca. Barón Rampante, de bona lògica penso que el nom ha estat escollit com a símil de la sofisticació d'aquesta explosiva ruta, però resulta que també és una invitació vers un peculiar aristòcrata que vivia als arbres com a signe de rebel·lia.
Ambdós, llibre i via, suggereixen un viatge trepidant que et submergeix en la intimitat d'un món lliure de convencionalismes. Avui és el torn de la Roca dels Arcs, territori de verticalitat constant i gest agosarat, sentim la seva mossegada. El traçat no dóna descans, ni el volem. Presos de l'aèria bellesa de l'instant, tan sols podem estar agraïts als esperits rebels que tenen el do de portar-nos sempre un pas més enllà!
Notes d’interès vertical: Murs atlètics, desploms i verticalitat implacable, la Roca dels Arcs exhibeix els seus millors atributs per definir una via que porta el seu segell, el Barón Rampante. Oberta l’any 90, és capaç de sortejar en lliure la inquietant zona de sostres vermells dela dreta de la paret.
El traçat es revela dur. Directa i tenaç, la via no dóna treva. Equipada amb parabolts, fa gala de concepció esportiva als quatre primers llargs, però als dos darrers la distància entre bolts s’incrementa i fa un gir cap una mentalitat més clàssica. A tenir en compte l’aparició d’una via més recent que en els dos últims llargs discorre just a l’esquerra de la nostra i amb bolts tan a tocar que en un moment donat confonen el traçat a seguir.
Dificultat sostinguda, les tirades són homogènies en el grau i tot i que les quatre primeres són les més exigents, les dues darreres tampoc permeten abaixar la guàrdia, vigoroses i amb aire entre assegurances. De material necessitem 15 cintes, camalot C3 per la primera tirada, friends petits/tricams útils pels dos darrers llargs i estrep opcional (6b/Ae).
Accés, des de Vilanova de Meià prenem la carretera L-913 en direcció Tremp i als sis quilòmetres, després de passar un pont, aparquem en un lateral, sota les parets del Pas Nou.
Aproximació l’habitual de la paret, senzilla i evident (20min), prenem el sender que baixa al riu i s’enfila al vessant oposat per recórrer tota la base de la Roca dels Arcs.Un cop localitzada la ruta tan sols hem de buscar el corriol que ens apropi a peu de muralla. La Barón Rampante discorre pel pany dret de la Roca dels Arcs, l’inici és just a la dreta de la vistosa fissura de l’Anaconda, per un mur de roca taronja que es desploma sobre els nostres caps.
Descens, no cal fer cim, per la mateixa feixa on acaba la via anem en direcció est fins que la paret ens permet girar a l’esquerra. Seguim per un marcat sender que baixa pel dret amb alguna desgrimpada pel vessant oposat de la Roca dels Arcs fins portar-nos de nou a la carretera (30min).
Reincident en aquesta via, aquest cop la gravo a la memòria de la pell, roca roja envoltada de gris. Ambient que crea adeptes i es sincera en el gest. Endinsats a la paret naveguem el buit!
conspiradorsdelavertical:Lau&Joan
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada