El sol, esquerp durant tants dies, avui s'apunta a la festa i dóna color a una escalada ja de per si prou vibrant. No puc evitar un deix d'intimidació davant ressenya i aperturista, però la roca d'Àger fa meravelles i només pots respondre amb decisió al seu tacte escandalós. La línia va prenent forma, travessa sense miraments plaques, desploms i sostre alternant tibades rabioses i equilibri pur.
Mana la lògica de la dificultat resolta amb enginy i un punt picant que no decau. En surts satisfet, saturat encara per l'energia que ens demana i feliç de tenir amics que t'enredin en aquestes dèries verticals. Ara a provar alguna altra via del Salla per afinar la nota de tast!
Notes d’interès vertical: Via de concepció esportiva, està equipada com a tal (bolts) i amb reunions rapelables. Assegurances al lloc que toca, però cal escalar entre elles i a totes les tirades trobarem el pas cabró que cal fer si o si abans de xapar, així que calma i mantenir l’emoció a ratlla. Amb quinze cintes en tenim prou, però aliens/totems (no us oblideu el blau) ajuden a rebaixar tensió i els estreps fan meravelles en el sostre que només té una apretada a la sortida.
No busqueu fissures, ni diedres, la via discorre per plaques de roca excel·lent i adherència increïble. Sorprenent alternança entre trams d’allò verticals on cal tibar amb decisió de presses fabuloses i altres de placa amb els cantells justos on cal afinar la tècnica de levitació. Compte amb el setè llarg, per caçar el primer bolt del darrer mur et jugues els turmells, bona fissura horitzontal per arribar-hi, però atlètica a més no poder, guardeu forces.
El grau obligat de la via ronda entre el 6a+/6a segons com feu treballar la ferralla. Per localitzar-la no tindreu problemes, comença just a l’esquerra de la Redrum i a la dreta de la línia d’espits de la Mato Grosso. Possible abandonar per la gran feixa de la part alta de la paret, però les vistes del Pirineu nevat des del cim reconforten l’esperit, visió de pau merescuda després del que ens ha fet vibrar la via!
2 comentaris:
Enhorabona per la via! nosaltres estàvem a la Tercer Hombre i us vam veure arribar...finalment vau tenir prou cintes?
Ei Jaume,
erem veïns aquest dissabte, que bo...!!! Ens en vam sortir prou bé amb les cintes, en vam improvisar unes quantes i no vam fer curt en cap moment. Logística i despiste és una combinació arriscada. Merci company!
Salut, tàpia i alegria
Publica un comentari a l'entrada