Dilluns, 03 de febrer de 2020
Dies blaus saturats de llum on el silenci mana. L'horitzó de sobte contingut en l'amplada d'una cinta nevada que ens acull amb cordial complicitat. Tan sols cal lliscar compassant esforç i contemplació. L'equilibri esdevé peça clau d'aquest mantra tan particular que esborra tota preocupació. Ecosistema en blanc, perquè no tot ha de ser roca!
Cata de fons: Després de Glòria cal aprofitar el generós mantell i res millor per recuperar sensacions que terreny conegut i amable. Però... no es pot anar sol, perquè t’animes, la neu convida a investigar baixades que no volen acabar i em trobo en les pistes d’Aransa.
No hi ha com trepitjar terreny nou per desitjar que aquesta cinta blanca que em guia no acabi mai. Jornada íntima, de desconnexió de tot el que no sigui aquest blanc tocat de cel que t’emplena de serena alegria. Tresors d’hivern!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada