Dimecres, 12 de febrer 2020
Dies en que tot encaixa amb tanta naturalitat que no pots més que donar gràcies a l'imprevist. Les boires escullen per nosaltres i esdevenim immersos en la bellesa austera i solitària del Serrat de la Corona. Ens submergim en un paisatge volgudament vertical, ansiosos de la muralla daurada que atresora l'escalfor del sol.
Som dues cordades, una veritable multitud en aquest racó de món, assalt en tota regla del bastió. Però el Silenci dóna fruits a l'hora de copsar el tacte intrigant d'aquest rocam deliciós que no admet indecisos. I ves per on.... una via que de tant temps que duia en ment ja tenia oblidada pren forma sota els dits. Regals inesperats de l'atzar!
Notes d’interès vertical: Via franca i directa que s’ajusta perfectament al que la ressenya descriu, tot i que s’oblida de fer esment a l’elegància de moviments a la que ens obliga i la ingravidesa que s’amaga rere els seus murs de roca perfecte. Clàssica amb concepció esportiva i grau correcte (6a obligat), les assegurances (bolts) sempre on toca, tot i que hem d’escalar entre elles.
Amb una dotzena llarga de cintes fem prou i en un moment donat es pot afegir algun alien o friend mitja si necessitem agafar aire en algun “aleje” als trams més senzills (sobretot al darrer llarg, una preciositat que es va redreçant guardant el pas picant a la sortida). Llàstima de la feixa intermitja que trenca el ritme de l’escalada, perquè les plaques per les que discorre la via són una delícia, murs fissurats de verticalitat decidida que demanen llegir bé els passos i mesurar les forces. Si us quedeu amb ganes d’escalar podeu combinar-la amb la seva veïna, Invasió Siberiana, té un darrer llarg que et deixa sense alè de bonic que és.
Aproximació còmoda, tan sols cal seguir fites que surten de l’aparcament i prendre com a referència la gran canal per la que baixarem a la dreta de l’espadat. Un cop a la canal estar atents per girar a l’esquerra a l’alçada de la paret (30 minuts). El descens és senzill, un cop acabada la via cal anar a la dreta i traçar una diagonal baixant cap a la gran canal (fites) on retrobem la traça de pujada. Es pot abandonar la via per la feixa intermitja i les reunions són rapelables.
Via perfecte per dies curts d’hivern, ens manté allunyats de la boira i guarda per nosaltres el caliu del sol. Pinzellades per gaudir de la tranquil·litat que fa tan especial aquestes parets que fan gala del caràcter sever de l’indret. Hi tornareu!
Companyadelavertical: Angèlica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada