***** Travessa de la Costa Brava en caiac

10, 11 i 12 de juliol del 2013

Pujar muntanyes, sortir dels camins traçats, la descoberta constant de nous paisatges.... Segurament els que tenim cert esperit inquiet, busquem qualsevol activitat per canalitzar els nostres desitjos interiors, en el nostre cas ho canalitzem a traves de l'escalada o l'alpinisme, pero segurament també podien haver anat a parar a qualsevol altre activitat que es desenvolupi al medi natural i ens hagues emplenat amb la mateixa intensitat.

Arriben les vacances d'estiu i un any mes les nostres mirades i il·lusions estan fixades en les altes i difícils muntanyes dels Alps. Despres d'un hivern totalment boig, era de certa lògica esperar un estiu similar i aixi sembla que esta essent. L'inestable meteorologia tant a Alps com a Pirineus fa que ens adonem que un dels pocs llocs que gaudeix d'un potent anticicló es el litoral Mediterrani. I es aqui quan en torna al cap una llarga aventura perseguida des de fa uns anys i que en el meu primer intent vaig naufragar (literalment). Un altre estiu torno a proposar a Laura l'idea de travessar la Costa Brava en caiac, pero aquesta vegada sorprenen-ment la resposta es afirmativa. Dit i fet, cal apressar-se no sigui que s'ho rumií millor.  

Sortim amb les primeres llums del dia de la Cala Sant Francesc de Blanes en direcció nord, sempre cap al nord!, la previsió marítima es de vents suaus de component sud i mar molt encalmada. Perfecte!  

Tres dies badant, contemplant, gaudint. Tres dies amb regust a sal, de sortides de sol màgiques, de descoberta en forma de cales, coves o penya-segats, petits paradisos que tenim a tocar i no ho sabem. Tres dies sense ser esclaus de cap rellotge, nomes de l'angle que dibuixa el sol, del caprici del vent i de d'intensitat de les onades. Bivacs còmodes i singulars a tocar del Mediterrani.

Mentres dono les darreres palades a la badia de Cala Montgo, dins meu tinc un sentiment dual, per una part l'alegria lògica d'haver acomplert amb èxit aquest petit repte i per l'altre banda certa tristor de comprovar un cop mes que la felicitat es efímera.