El Diedro Mastumbòn, 230m, 6a+, El Turbon, Ribagorza.

dimecres, 26 de juny del 2013

Enfilem cap al Pirineu que tan oblidat tenim aquest any, portem al cap la idea d'anar a Ordesa, un desti al que tenim tantes ganes, com respecte. A mig cami una trucada d'en Kiko ens posa al dia del que ell va trobar el dia anterior a la Rabada-Navarro, ens diu que els diedres finals estan impracticables per la gran quantitat d'aigua i neu que han visitat aquestes altes parets fins no fa res. Toca improvisar a corre-cuita sense cap ressenya a ma, pero avui en dia l'us dels smartphones ens ha facilitat molt la vida a l'hora de trobar info o inclús trobar la mateixa via. 

Optem per visitar un massis on no hem escalat mai i veient tal com les gasta aquesta paret, ja veurem si algun dia aconseguim enfilar-nos per aqui. El Turbon es una serralada compacta i el fet que estigui prou separat dels grans cims Pirenaics fa que tingui una visio privilegiada des de la llunyania. Parets verticals o directament desplomades sobre un calcari de prou qualitat donen una primera pista de les vies que s'han traçat aqui i de qui ha signat aquestes escalades plenes de gosadia i no precisament aptes per tots els publics.

Anem a la via mes assequible sobre el paper, el Diedro Mastumbon, pero el fet de que tingui la firma Teixi/Marmo, ens posa amb la mosca darrera l'orella, avui l'aventura esta assegurada! Inici en una placa exigent i despres cal remuntar per un petit diedre vertical, llis i improtegible, la seva dificultat no es l'escalada en si, mes aviat poder guanyar metres a traves d'un autentic jardi vertical i on cal tenir clar que cal fer molta neteja, equilibris i on esta prohibit fallar. A mig llarg  veient el fregament de la corda i el que tenim per endavant, aprofitem i muntem a la R d'una via veina. Es el torn de Laura i per mes que ho intenta un i un altre cop es veu incapaç d'aixecar-se uns metres amunt, vegetacio per tot arreu, terra, fissures tapades, autoproteccio minsa i el que es pitjor... no estem gaudint gens  l'escalada. Una ullada al que tenim mes amunt nostre que ens desvetlla que avui sera mes del mateix. La decisio esta pressa, avall! 

A pesar de tot marxem contents, un entorn fabulos i tranquil que fins avui no coneixiem i que ens ha deixat amb ganes de descobrir els seus secrets mes amagats.