ad astra per aspera - a les estrelles pel camí més difícil - SENECA

**** La fissura obliqua, 325m, 6a, Paret de la Fontfreda, La Noguera

dissabte, 13 d'abril del 2013


Si hi ha una paret a casa nostre que fa temps que me la miro amb molt de respecte i mai trobo el moment per anar es la de la Fontfreda, amagada al final de la llarga pista que ve d'Ager i just a sobre de l'aparcament de la Font de les Bagasses, llunyana i propera a l'hora, aquest esvelt tall vertical dona fe que el pa que aqui es dona mai es gratuït. Avui vinc acompanyat amb reforços, en Ferran un motivat de mena, avui encara ho esta mes davant les imminents i llargues vacances forçoses en la vertical que te per endavant.


Aproximació de rebaixes, gairebé tota l'estona en baixada per corriols mig tancats que testimonien que a ben poc public aconsegueix seduir aquest indret, tot i aixi avui sembla festa major, serem tres cordades a diverses lineas. Poder la mes encertada definicio d'aquesta paret que he escoltat, ha estat quan me l'han definit com un Mini-Montrebei amb sorpresa i no poca rao els hi falta. Terreny d'aventura, graus collats, equipament minim i d'època ... vaja tot un gaudiment! El primer llarg que sembla una simple i amable rampa, enfilo amunt i abans de fer la meitat, acabo reculant, avui no es la via, avui soc jo que no estic a l'alçada. En Ferran content com un nen petit davant la perspectiva que avui escalara molt mes del que pensava enfila amunt. La segona tirada es un gaudiment, un llarg diedre a equipar amb passatges molt atlètics i aeris.




Menció especial els llargs centrals que li donen nom a la via, una cridanera fissura en diagonal exigent, pero amb prou equipament i fissures com per anar trampejant i sempre amb el passet final on cal donar la talla si o si. Un cop superat les majors dificultats entrem en un terreny una mica indefinit a traves d'un gran caos de blocs i que quan sembla que la sortida lògica es per un va l'Espero del vent, cal fer un gir inesperat a esquerres, aqui intento enllaçar aquest dos llargs en un de sol i l'experiment acaba en fracas degut al fregament i muntant reunio d'urgència en una petita sabina.



Els darrers llargs encara amaguem alguna sorpresa i el recorregut no es gaire senzill de llegir-ho correctament. L'ultim llarg discorre  per una fina placa de finura, autoprotecció complexa i assegurances de museu. Un bon fi de festa pel premi final que ens espera dalt de la carena i que no es cap altre que paisatges pirinencs nevats, boscos vestits de primavera i roca, molta roca per no parar mai de somniar i motivar-nos. Avui per primer cop a la meva vida estrenava peus de gat "frikis" que no es res mes que aquest cop m'anaven ben justos, pero un dels pobres "gats" ha preferit suïcidar-se paret avall abans que ens torturem mútuament  Per si la via no tenia prou alicients he acabat els darrers llargs amb una pinta força singular. Si algu troba a peu de via el germa besso del gat de la foto que em xiuli!




Encara toca remuntar una llarga estona la carena amunt fins trobar l'ingeniosa baixada que ens deixara just al cotxe. Bona via d'aventura, on cal donar la talla tota l'estona tot i ser la mes facil d'aquesta paret.



6 comentaris:

Parce ha dit...

Això dels gats a mi em va passar al revés, van ser les bambes que es van suïcidar i em va tocar baixar de Montrebei amb els gats, això si, l'endemà a buscar-les com un pepe!!!!

Parce.

josep i laura ha dit...

Parce, jo com que sabia que tardaria mooolt en tornar, vaig baixar de nou a peu de via tot i la llarga baixada que hi ha, vaig buscar fins que va caure la nit i vaig optar per seguir baixant per terreny no conegut i sense cami traçat fins la propera Font de les Bagasses, esgarrintxat fins dalt de tot. Tinc amics que li ha passat el mateix que a tu, ara jo sempre lligo les dues sabatilles juntes per cordills i a l'arnes amb un minimoscata amb tanca.

salut i tapia!

Alfredo ha dit...

Algo habia oido que los gatos son un poca ariscos..y les gusta ir de por libre..jiji.
Me alegro de la via..ufff y de que saqueis a Ferran a pasear que esta perro perro perro...(igual tiene que ver que el gato de Josep.--.)
cuidaros...ññññ

josep i laura ha dit...

Alfredo, dicen que los gatos tienen 7 vidas, pero no fue el caso del mio.
A ver si te animas a hacer una via de estas 100x100 aventura y si no salen victimas, silbanos!

salut y primavera!

Jaumegrimp ha dit...

Pel que expliques ja veig que aquí no hi regalen res, em sembla que tardaré encara a anar-hi jajaja Vaja "putada" el gat! és el que té anar amb els gats justos, que cal anar-los traïent a le sreunions i passa el que passa...alguns companys que ho fan porten una goma lligada al turmell per evitar aquests "suicidis"!

josep i laura ha dit...

Jaume, aixo de la goma recordo perfectament com ho comentava amb el company mentres aproximava a la via que ho tenia que fer nomes arribar a casa, pero no em va donar temps...
La paret i l'escalada no et deixara indiferent, si tens l'oportnuitat, apropat.

salut i tapia!