ad astra per aspera - a les estrelles pel camí més difícil - SENECA

**** UESMAP, 500m, 6c, Cinglera d'Esplovins, Alt Urgell

diumenge, 12 de maig del 2013


Pintava un diumenge tranquil i rapid gaudint de les excel·lents canaleres de la cara sud del Pedraforca, pero una trucada inesperada d'en Kiko a darrera hora de dissabte ens regira tots els plans del reves. Te ganes de guerra a Esplovins a una via que mai ens hem mirat perquè ens supera àmpliament, pero davant de propostes indecents com aquesta, cal apuntar-se perquè es l'única manera de poder tastar aquesta mena de rutes.


Fem horaris "Guardiola" i amb una meteo molt indecisa que no tenim gaire clar cap a on es decantara, encetem aquest mig quilometre de paret vertical. El primer llarg es ideal per treu-rens la son de les orelles, una tirada exigent amb passos durs de bloc, sobre el paper la mes dura de la via, sobre la paret passem dignament a cop de pedal i tirant de les cintes ben llargues deixades pel culpable de que estem aqui.


La segona tirada a priori força mes assequible, pero aquell sisè sentit que desenvolupem els que no fem gens de grau, aquesta veueta avui em diu que hi ha gat amagat i aixi es... Mes dur del que marca la ressenya, poc equipat, força exposat i una travessia de difícil retirada. Despres de veure aixo li deixem clar a l'amic Kiko, que si vol sortir de dia per dalt li tocara escalar tot de primer. No es pot ni creure d'alegria el regal que li acabem de fer.



Al final la meteo s'apunta  a la festa i resulta un dia espatarrant de sol i de temperatura. Via molt ben trobada, mantinguda i exigent on cal anar amb prou soltura en el sisè grau per gaudir-la de valent, roca entre bona i genial, força equipada amb expansions i ferralla de la casa (alguna no passaria cap norma ISO), que fa que nomes ens tinguem que dedicar a escalar molt i navegar poc. Tot i anar tota l'estona de segons arrossegant-nos com cucs, hem hagut d'apretar de valent i fer servir tots els recursos que tenim a ma per poder trampejar i sortir amb èxit per dalt.



A destacar especialment els llargs numero 4, una exigent fissura desplomada. La preciosa tirada 8, placa de regletes, mantinguda i de pila. Aixi com el llarg numero 9 que es un sostret de canto inacabable. Gran feina la que ha fet el David Hita descobrint, equipant i sanejant aquest llarg tros de paret. Bona via en inmillorable companyia!


4 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Viassa en majúscules! el primer llarg es veu inhumà, me'l mirava mnetre fèiem la UES....l'amic Pep Vila va passar com si res...alenys ja l'heu tastat, enhorabona.

Anònim ha dit...

Es una gran via. Felicitats a l'aperturista.
Ara be, no s'ha de subestimar perquè tots els llargs t'exigueixen. Recordo que fins l'últim metre varem tibar de valent i, al final vas mes que petat.
Jo recomanaría portar amics i tascons per complementar l'equipament perquè alguna assegurança no es massa de fiar. Enhorabona.
Jordi P.

Alfredo ha dit...

Wuala!!, pedazo de via..esta es de las que al dia siguiente no tienes ganas ni fuerzas de hacer otra, por lo que insinuais..oleee por la via,.
cuidaros...ññññ

Olivier C. ha dit...

Bonjour,
les pitons "home made" ont un anneau qui est mal soude...
Attention !
On le voit bien sur la derniere photo...
J'en ai vu un aussi dans "Anna Rubio".
Il faudrait le signaler a Mr Hita et lui apprendre a bien souder.