dissabte, 26 de gener del 2013
Quan l'hivern mostra la seva cara mes freda i ventosa sempre ens queda Montserrat sud i si tenim la sort que ens surti el sol i marxem al Serrat dels Monjos o Les Garrigoses es molt possible que acabem escalant en màniga curta. Per degustar les seves vies mes clàssiques o les noves apertures que poc a poc van amortitzant la paret, millor no ens adormim ni badem abans que arribin les prohibicions temporals.
Avui l'escollida ha estat Estereotip, una via que nomes te unes poques setmanes de vida i sembla que de moment amb gran exit de public. Ben mirat, avui en dia qualsevol via d'acces còmode, generosament equipada i netejada i amb un itinerari mínimament ben resolt, te l'exit assegurat.
La via en tot moment va enllaçant els trams mes interessants pels ressalts que va trobant al seu pas. La roca en tot moment es bona o molt bona i tots els llargs tenen els seu tram per apretar i de prou bellesa per gaudir del gest. A algun punt podem tenir la sensació de prendre mal per la llunyania d'alguna xapa, pero amb una mica de vista o de sang freda, no anira a mes.
El pitjor de la via sense cap mena de dubte es l'inevitable i llarga feixa del mig per arribar al segon tram de la via, en que han intentat aprofitar tots els ressalts de roca que ens surten al pas per donar la sensació de seguir escalant. Pagar aquesta penitencia te la seva recompensa poca estona mes tard i es que aquesta segona meitat que tenim per endavant es una autentica delícia!
Els tres llargs finals transcorren per roca genial i sempre amb aquell pas que ens fara concentrar-nos en escalar. A la penúltima tirada intento fer-me el llest per evitar el curt pas de 6a i marxo en llarga travessa a la dreta cap a enlloc i jugant-me una bona nata pendular, mai aprendré. La sortida del darrer llarg es una pura meravella, vertical, cantellut, mantingut i ben assegurat on podem optar per la versio clàssica o la friky per guanyar metres amunt
Dos rapels equipats ens deixa'n al peu del tram superior, ara toca caminar per corriols acabats d'obrir fins el Torrent Fondo i un cop aqui seguim rapelant en curts trams per aquesta curiosa torrentera seca excavada a la roca. Via rapida, amb trams força bons a una paret difícil d'amortitzar.
4 comentaris:
Veig que també la vau disfrutar, i quin dia no?
la setmana passada ens la miravem..aixins que queda apuntada!!
el torrent del migdia...no es el torrent fondo?
sergi.
Jaume, un dia precios, tot i que quan anavem encara veiem restes de neu al peu dels Gorros i havia plogut fort tota la nit, bona via per dies d'hivern.
Sergi, t'agradara, ves-hi! carajada arreglada. Fins molt aviat...?
salut i alegria!
El torrent fondo és la el torrent que separa el serrat de les garrigoses del serrat del monjos (més o menys). el torrent del migdia està més a l'oest, a can jorba
Publica un comentari a l'entrada