ad astra per aspera - a les estrelles pel camí més difícil - SENECA

*** Divertimento, 200m, 80º, Gra de Fajol Petit, Ulldeter

Dissabte, 8 de maig del 2010
Estem a les portes de un nou cap de setmana i no tenim gens clar cap a on dirigirem les nostres passes i a l'hora de sopar sona el telefon i una veu ens diu... Eii, voleu venir dema a picar gel?
picar gel? ara al maig per fer aixo cal fer una gran quilometrada i un bon desnivell per fer-ho realitat. Sense pensar-ho gaire contesto: D'acord, on cal anar? Doncs a Ulldeter, que regalima per tot arreu!!! Ens deixa anar en Grau que avui ha estat esquiant per aquelles contrades.
Una bona matinada i arribem a la desertica estacio amb les primers llums del dia, el paisatge es una mica subrealista, en plena primavera i amb mes neu que molts hiverns. Mentres aproximem pendents amunt, en el meu interior penso que encara sera ben certa le proposta que en va fer aquest fa poques hores. ens dirigim cap a la canal oriental i un cop aqui enfilem pel corredor de la canal de l'Aresta Nordest ja que de lluny sembla brillar el solid element glaçat i no ens equivoquem... allo que que ha cridat la nostre atencio va ser el mateix que em va convidar a apropar-me al generos novembre del 2008 i que va donar com a resultat l'apertura de una simpatica linea batejada com a Divertimento. Certament desde el peu de via fa goig i en Grau demana picar-li ell primer i jo li animo que molt possiblement esta a punt de fer la primera repeticio mundial, esta clar que qui no es motiva es perque no vol!!

El que semblava una generosa i assequible llengua de gel, un cop per feina ni es tant generosa, ni tant assequible i sobre tot es molt poc consistent, aqui cal picar amb molta cura si no vols baixar amb un bom pam de glaç enganxat al piolet, el recorregut que mes solid i fiable semblava, al final no aguantya ni una trista mirada i en Grau opta per enfilar pels desploms mentres va gaudint en veu alta d'aquesta primera tirada. Darrera d'ell enfila Laura gaudint tambe de valent de la verticalitat i alguna travessa una mica expo.

El seguent llarg te poca emocio i encara mes amb la gran quantitat de neu acumulada ara i optem per rapelar i anar cap a la canal del costat on veiem moltes candeles de gel penjant de les parets i en Grau no es pot estar de pujant pel mes dret a piolet traccio gaudint com un nen. Realment ens hem de mirar un parell de cops aquestes parets per acabar-nos de creure que estem a Ulldeter, l'escola per excel.lencia del alpinisme de casa nostre


Una generosa cortina de gel ens crida l'atencio a mig recorregut de la Canal Oriental i cap alla que anem, som pocs metres, pero prou drets. Ara es el meu torn i quan estic just al seu peu, m'adono un cop mes de que facil que es toreja desde la barrera, l'escalada no es pas facil i a sobre, el perill real de baixar amb l'estructura sencera si no soc prou carinyos a l'hora de equilibrar el meu pes o fer les picades, al final una mica de adrenalina que no va pas malament i ja estem amunt muntant reunio.

Tant en Grau com Laura gaudeixen de valent el llarg i no parem de repetir que estem a les portes de l'estiu i en el Pirineu mes oriental picant gel!! a mig mati la temperatura ha pujat de valent i decidim per primer cop a les nostres vides, anar a dinar a casa despres d'una bonica matinal alpina!!