Increïble la quantitat de gent que hi ha a l'àrea de pícnic plantada just sota la paret de la Codolosa, però que passa, que regalen alguna cosa i no ens n'hem enterat! Espera, és clar, avui és el primer dia de vacances de Setmana Santa i la gent té ganes d'escampar la boira. Això sí, a la paret no s'hi veu ni una ànima, lògic, qui té dies de festa aprofita per marxar en busca d'indrets més llunyans. No és el nostre cas, tan sols tenim la modesta tarda de divendres per escalar i pensem aprofitar-la al cent per cent, per això la Codolosa resulta perfecte: un assolellat amfiteatre d'aproximació curta, amb unes quantes vies d'un parell de llargs i totes rapelables.
Ens embosquem una mica per arribar-hi, és el que té traçar la línia recta camp a través, però en no res som a peu de vies. Com ja ve essent habitual un cop a la paret no tenim ni idea de com localitzar la via, duem un parell de ressenyes, però a l'hora d'ubicar-les ens movem més per intuïció que res més. Ens sembla que ja n'hem trobat una, només hi ha una manera de sortir de dubtes i és anant amunt! l'Avi Trepador, 85m, V aquesta via va per l'extrem dret del pany de paret on som i s'enfila anant a buscar les plaques més verticals. El primer llarg és el més discontinuo, comença per uns blocs fàcils fins atènyer la primera placa on ja la cosa comença a tenir color (IV+). En Josep tira pel dret sense gaires miraments i troba la primera reunió allà on marca la ressenya. Bé, això vol dir que som al lloc correcte i hem encertat la via. El següent llarg és per mi, es més vertical que l'anterior, però força més assegurat i prou bonic.
L'entrada és fineta, però la pressa és millor del que sembla a primer cop d'ull i dóna prou confiança (V). Puges resseguint una evident fissura i després el terreny ja s'ajeu fins la següent reunió. L'única pega és que se m'ha fet curt, quan li trobes el gust a la roca s'acaba, per sort la via continua per un petit diedre que et deixa sota una nova placa montserratina. En teoria té la mateixa dificultat que l'anterior (V), però és veu força més peleon, ja ens ho trobarem. En Josep tira amunt, el diedre té unes bústies d'escàndol, però la placa ja és un altra tema.
Ara sí que s'ho mira més, va temptejant i guanyant metres poc a poc, de seguida el perdo de vista, però pels comentaris dedueixo que la tònica és la mateixa. Tot i així la tirada és curta i en no res la corda em tiba cap dalt. La placa és preciosa, vertical, pressa petita i bona roca, això sí amb algun passet que sembla més de cinquè. No ha estat malament la via, un xic regirada, però prou interessant per engrescar-nos a provar-ne una altra. Un parell de ràpels, nova recerca resseguint la paret i encetem la segona via del dia: Josep Monistrol, 65m, Vinf aquesta va pel mateix pany de paret, però aquest cop a l'esquerra del tot, a tocar de la cova de la Codolosa. Més fàcil que l'anterior, però en contrapartida els seguros allunyen un xic, tot i que es veuen prou fissures per entretenir-s'hi, pinta bé. L'entrada és estranya, una mena de llavi que no saps per on encarar, però a la que t'hi poses trobes tan bones mans que tires amunt sense problemes. Des de baix la via sembla tallada per feixes de vegetació, però a mida que puges veus que l'esquiva enllaçant trams de bona roca en busca d'un evident diedre a meitat del llarg (Vinf).
M'agraden els diedres, no ho puc evitar, m'agrada el joc d'equilibri entre les seves dues parets i aquest, tot i ser curt, és prou vertical per no desmerèixer, després fins la reunió ja només una senzilla grimpada. El següent llarg té un traçat més evident que l'anterior i la roca s'endevina compacta i a la que en Josep s'hi enfila comprova que a més és sorprenentment adherent, què més podem demanar!
Creua un parell de trams de placa que sense ser difícils (Vinf) resulten bonics i després de vorejar unes savines per la dreta enceta un flanqueig en diagonal que creua una nova placa més tombada de dreta a esquerra (IV+) i va a buscar el punt feble de la carena on acaba la via. Curiosament aquest darrer tram resulta ser el més delicat ja que els seguros allunyen força i has de canviar el xip, però la roca és generosa en presses i es fa prou bé. Aquest cop amb un sol ràpel ben llarg ja som baix, una ullada al rellotge ens confirma que si espavilem encara ens dóna temps per fer una nova via, però quina? No duem més ressenyes, però ens ha cridat l'atenció una via que es veu molt ben assegurada i que va pel mig del pany de paret. El primer llarg es veu bé, no sembla difícil així que optem per atansar-nos-hi i a veure quines sorpreses ens depara. Full Equip, 65m, 6a aquest cop anem per feina que en menys d'una hora ja serà fosc. La primera tirada és divertida i sobre bona roca, es puja per un seguit de trams de placa més verticals interromputs per curtes vires rocalloses. 
La dificultat són passos puntuals als trams més drets (IV+) i sempre ben protegits, total que en no res arribo a la reunió. Amb una sola ullada cap dalt ja veig que en el següent llarg caldrà apretar, però està tant ben assegurat que en Josep no té cap mena d'inconvenient en tirar amunt a veure que es troba. L'entrada ja et posa les piles, un curt desplom amb unes presses d'escàndol, t'hi pots penjar d'una sola mà, però on cal tibar de valent (6a).
Un cop superats els primer metres el desplom dóna pas a una placa magnífica, vertical i farcida de cantos, relleixos i forats, una autèntica festa. Més amunt, però la cosa torna a posar-se fineta i algun pas et fa suar, però aquest cop són més d'equilibri que no pas de força. En definitiva un llarg preciós i la millor manera d'acabar la jornada d'escalada.Iniciem els darrers ràpels que ens retornaran a terra ferma, avui sí que ha estat una tarda ben aprofitada, tot just són quarts de vuit i ens han sortit tres vies en poc més de tres hores. Contents i saciats de roca baixem discutint el darrer punt important del dia: on anirem a fer la birra i les braves!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada