ad astra per aspera - a les estrelles pel camí més difícil - SENECA

Hipergoulotte 90-60-90, 230m, MD+, 90º, Mig de la Tallada

Divendres 9 d'abril del 2010
No recordo haver vist mai aquest tram de paret del Mig de la Tallada en condicions escalables, pero tothom que s'havia enfilat anys enrera parlava autentiques delicies d'aquest estret fil glaçat i la millor manera de sortir de dubtes i gaudir-la es anant a esbrinar el per que de la seva merescuda fama i el seu lidibinos nom. Pero hi ha dies i dies... i quan un no te el seu hi ha poca cosa a fer, avui nomes fer les primeres passes ja m'he adonat que no era l'angunies de sempre, malament anem! Sortim negra nit del cotxe aparcat a la boca sud del Tunel de Viella i enfilem les fatigoses rampes d'acces al coll del Feixan i quan es l'hora d'obrir traça, soc incapaç de donar ni un relleu, malament anem! L'arribada a peu de via es molt feixuga per la gran quantitat de neu nova que s'acumula i Laura s'ho curra com una campiona. La primera imatge de l'elegant linea que seguirem compensa tots els esbufecs que hem fet fins aqui.

El minim que puc fer despres de xupar traça durant gairebe tres hores, es lligar-me les cordes i enfilar amunt, la primera impresio es d'una goulotte totalment encaixonada i amb una inclinacio assequible (aisss que deu hem conservi l'oida molts anys, que la vista ja està ben perduda!!), es tot gel molt finet o neu endurida i ja veig de que va aqui el tema realment... tot i estar envoltats de parets, aquesta es ben compacte i sense fissures.

Trobo algun passet, força vertical, traccionant sobre pocs centimetres de gel amb l'afegit que cada vegada queden mes lluny les proteccions. Ahir es va enfilar en Jordi Lopez i en Victor Peris, dos hipermotivats enmig d'un dia fred i de gossos i ja em van avisar que no era precisament un passeig els dos primers llargs, que ells van fer en un de sol. Quan arribo a la R intermitja tinc les mans glaçades i decideixo muntar aqui, per sort totes son bones amb espits, a excepcio de les vibracions que no son bones, malament anem!

Laura puja gaudint molt el llarg, pero quan arriba i en veu la cara ja intueix que no va tot be.... Al peu arriba una altre cordada de tres d'Euskadi. Ara estem a sota del bacalao, un llarg ressalt que inclus desploma una mica, sobre neu completament inconsistent i l'unica assegurança que val aqui es la de la nostre ment. Surto i no puc protegir per enlloc, en fico amb el cos enrrera envoltat de neu sucre i mentres m'ho miro un peu marxa avall, en foto tal ensurt que torno a la reunio. Per sota ja arriba al segona cordada, una parella de Sort on ell va molt sobrat, tant que no para ni a muntar reunio on som nosaltres i enfila amunt, mentres ell es baralla amb la neu inconsistent, nosaltres preguem perque no caigui sobre nostre, malament anem!.

Jo avui no tinc el dia, estic ratllat i mes ara que ja ens ha passat una cordada en una via tant encaixonada i obligada. Vull baixar, pero quan arriba la noia segona de cordada, acepto la seva corda i vaig amunt, realment no era un pas per haver-me baixat, pero..... el coco mana! La segona reunio tambe esta situada en un lloc massa expo, malament anem!. La sortida logica recte amunt hi ha mes neu inconsistent i el cap de corda opta evitar-la per l'esquerra, mentres fa una delicada travessa per buscar l'eix del corredor, cau un immens bloc que pica a pocs centimetres nostre i baixa endiablat goulotte avall, cridem com posesos als bascos, el silenci es la resposta, bona senyal! qui ha provocat involuntariament la caiguda de la roca fa un comentari del tot inapropiat i fora de lloc, malament anem!



La decisio esta pressa un rapel a tope de corda i ja estem a peu de via, els bascos son tius molt ferms, pero encara blancs del ensurt que acaben de rebre, els tenen ben posats, ells van amunt! i nosaltres avall... quan no tens el dia... malament anem!