(...) Del Tabor en la muntanya amb tres apostols pujareu alli us trasfigurareu,
en mig d'una gloria extranya: la cara, un sol aflamat; el vestit brillant com or.
SIAU DE TOTS...
Les baixes temperatures d'aquestes darreres nits, fan pensar que moltes vies es poden haver possat en condicions, el mes facil es mirar infohielo i anar sobre segur on trobarem vies generoses en neu i gel per escalar. Pero avui tinc un presentiment i a fer-ho realitat anem: Al maig del 2004, completament per casualitat vam anar a parar a un paratge remot, situat al sector mes meridional de la Serra del Cadi, on poder abans algun escalador havia dirigit les seves mirades, pero mai les seves passes.
Una severa i vertical paret tanca la allargasada serra quan va a morir a prop d'Adraen, es el Cap de la Fesa i al seu bellmig dues cridaneres i estretisimes goulottes de gel s'obren pas cap el seu cim. A l'esquerra , l'elegant "via romana" que te un primer llarg dels mes macos que he escalat mai i un centenars de metres a la seva dreta "el gall fer", mes curta, pero molt mes intensa que la seva veina. Possiblement de les apertures alpines que hem realitzat, aquestes es de les que mes orgullosos estem, no ja per l'indubtable bellessa de les seves lineas, si no per ser afortunats d'estrenar un sector de facil acces, totament verge i a una serra tant pocs tresors per desvetllar con es la del Cadi. Maluradament crec que hem estat els unics privilegiats de tastar aquest pastis glaçat. La seva baixa alçada i la dificultat de tenim de lluny per saber si te les condicions optimes per ser escalada, no ha motivat a gaires alpinistes a provar sort i els pocs que sabem que han anat, han marxat de buit.
Nosaltres tampoc ens lliurem d'aquesta mala sort, avui es el tercer cop en els darrers 6 anys que anem a intentar repetir-les, ahir vam venir expresament fins al davant per les parets per comprovar amb els binocles que tenen continuitat, de lluny semblen escalables i aixo ens fa matinar amb l'oculta il.lusio que avui ens sonara la flauta.
Al peu de via del gall fer, el fred es intens i les lineas tenen el gruix just per enfilar-se. Pero tant punt escalem els primers metres ens adonem que hem vingut un cop mes a passejar les cordes. Neu timidament regelada per sobre, pero de base inconsisten tapissa els trams d'una verticalitat acusada que fan impossible la seva escalada. Avui la muntanya a tornat a guanyar la partida al nostre olfacte alpi. Aquest sector de Cap de la Fesa, mai ens deixa indiferents: La seva salvatge bellesa, no se ben be si son els seus boscos, la seva abundant fauna o la solitut que es respira a qualsevol raco dels seus paratges i que sempre que ens atansem ens acaba per robar el cor i els sentits
(...) Puix que alli, dalt del Tabor la gloria heu manifestat,L'ETERNA FELICITAT DONEU-NOS A TOTS SENYOR.
Goigs de Sant Salvador del Cadi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada